Suplement full 8 de setembre de 2024
Avui, dissabte, DIUMENGE XXIII DE DURANT L’ANY, dissabte vinent a les 8 del vespre, missa dominical.
PREGUEM . . .
•EN LES MISSES D’AQUEST MES PREGAREM:
Dissabte 7 de setembre: Vilagran-Moner
Dissabte 14 de setembre: Antònia Morell i Joan Gómez
Dissabte 21 de setembre: Mercè Noguera
Dissabte 28 de setembre: Vita-Vilaplana
•CELEBRACIÓ DE LA FESTA DE SANT MIQUEL 2024:
El diumenge 29 de setembre a les 11:00 am, la Parròquia Sant Miquel Palau-sacosta celebrarà la festivitat de Sant Miquel. Durant la missa, es farà el reconeixement d’agraïment a mossèn Frederic Pujol, i es farà pública la placa que quedarà a l’església. Et convidem a unir-te a nosaltres aquest dia de celebració i compartir un moment especial en comunitat. Tots són benvinguts!
•LECTIO DIVINA DIUMENGE XXII
CAMÍ CAP A LA COMUNICACIÓ
Lectio de Marc 7,31-37
Estem davant una escena de sanació. Contemplem a Jesús en el moment en el qual fa sortir a un home de la seva incapacitat de comunicar-se.
Dividim el relat en tres parts. Hi ha tres temps a l’intern d’aquest relat breu que llegim:
(1) la descripció del sordmut (7,31-32),
(2) els signes i gestos d’obertura de les oïdes i del llenguatge d’aquest home (7,33-34), i
(3) Les conseqüències del miracle (7,35-37).
Aquest relat, encara que breu, mereix ser llegit amb summa atenció.
1. La descripció del sordmut (7,31-32)
L’evangelista Marc veu la necessitat de donar detalls precisos sobre el sofriment del sordmut. En el versicle 32 fa dues afirmacions concretes sobre la situació del sordmut. Primer ho descriu com un sord que a més parlava amb dificultat. Es tracta d’una persona que no sent i que s’expressa amb uns sons confusos, guturals dels quals no s’aconsegueix captar el sentit. Però, en segon lloc, ell especifica que li preguen a Jesús que imposi la mà sobre ell. Es nota també que aquest home no sap si més no què és el que vol, ja que és necessari que uns altres el portin fins on Jesús.
Després d’aquest, Jesús, apartant-se de la gent tot sol, li va ficar els seus dits en les oïdes i amb la seva saliva li toco la llengua.
2. Els signes i gestos d’obertura de les oïdes i del llenguatge (7,33-35)
Notem, en primer lloc, que Jesús no realitza de manera immediata el miracle, vol abans de res fer-li entendre a aquest home que el vol molt, que el seu cas li interessa, que pot i vol ocupar-se d’ell per a restablir-li el benestar. Per això ho separa de la multitud.
Després de portar-ho a part, veiem que Jesús fa gestos simbòlics que indiquen el que vol fer amb ell.
1. Li introdueix els dits en les orelles per a tornar a obrir-li els canals de la comunicació.
2. Li ungeix la llengua amb saliva per a transmetre-li la seva mateixa fluïdesa comunicativa en la qual expressa tota la riquesa que porta dins. Jesús li dona la seva pròpia comunicació, la seva capacitat de parlar des del fons del misteri.
A primera vista ens pot semblar estranya aquesta actitud de Jesús de col·locar la seva pròpia saliva sobre la llengua malalta. Però el significat és profund. De quina altra manera es podria descriure la intensa identificació entre Jesús i el sordmut. La increïble manera que Jesús té d’entrar en la vida d’una persona tancada en el seu propi món, en la seva inèrcia per a treure-la d’allí, no d’una manera superficial sinó per a fer que s’expressi d’una manera clara com ho feia el mateix Jesús que es relacionava amb Déu, amb els pecadors, amb els enemics, amb els nens, amb els grans sense cap dificultat.
I a aquests dos gestos, Jesús agrega encara un tercer.
Aixeca la mirada cap al cel i se li escolta un gemec que indica el seu sofriment i la seva participació en una situació tan dolorosa com la d’aquest home, per això Jesús al mateix temps que col·loca els dits en les oïdes gemega.
Després dels tres gestos simbòlics, en els quals Jesús ha entrat en el món interior del sordmut per mitjà del tacte, de la saliva, de la seva mirada cap al cel, segueix l’orde fort de Jesús, la seva paraula amb autoritat que reconstrueix la vida de l’home. La seva paraula guaridora ressona amb molta força: Effatá que vol dir obre’t.
I immediatament després de l’imperatiu, l’evangelista ens descriu el relat sense perdre la finor. El miracle es descriu en tres passos: en primer lloc, com una obertura: se li van obrir les seves orelles. Es descriu com una soltesa de la llengua, com un nus complicat que després es deslliga, i, en tercer lloc, com la capacitat d’expressar-se correctament. Aquest home aconsegueix un excel·lent nivell d’expressivitat. Diu el text i parlava correctament.
3. Les conseqüències del miracle (7,35-37)
Acabem amb les conseqüències del miracle. El miracle es generalitza. La capacitat d’expressió del sordmut de sobte es torna contagiosa. Tothom es torna comunicatiu. Cauen les barreres de la comunicació, la paraula s’expandeix com l’aigua que ha trencat les barreres d’un dic. La gent queda tremendament meravellada. L’evangelista el descriu amb un verb grec que literalment significa “sortir de si mateix”. L’admiració i l’alegria es difon per les valls i les ciutats de Galilea: “I es meravellaven en gran manera i deien: ‘Tot ho ha fet bé: fa sentir els sords i parlar als muts'” (v.37).
En aquesta persona, que vivia tancada en el seu propi món, que no sabia expressar-se, que no podia fer-se entendre, és rellançada per Jesús cap al vèrtex gojós d’una comunicació autèntica. Però en el “Effatá” de Jesús, continua ressonant no sols una paraula de sanació física, sinó també de l’obra de la gràcia per a la humanitat sencera.
Per a conrear la llavor de la Paraula en el profund del cor:
1. Quin va ser el procés que va seguir Jesús en la curació d’aquest sordmut? Quin significat té?
2. Quines són les meves dificultats de comunicació? Com ajudo a uns altres al fet que puguin comunicar-se bé?
3. Què podem fer en família per a ajudar a uns altres a comunicar-se?
Mn. Fidel Oñoro, cjm
Full Parroquial Setembre 8 de 2024
Suplement full 8 de setembre de 2024
Imprès.SHALOM/Girona, 5 de setembre de 2024