Avui, DIUMENGE III DE QUARESMA, celebrarem l’Eucaristia a les 9 del matí.

Divendres vinent, a 3/4 de 6 de la tarda, Via-Crucis.

Dissabte, a les 7 de la tarda, missa dominical.

 

DIUMENGE: Vita-Vilaplana

DILLUNS: Josep Vidal i Conxita Massonis

DIMARTS: Pujol-Tarrés

DIMECRES: Mengual-Mallol

DIJOUS: Ginesta-de Puig

Divendres:ànimes

DISSABTE:                       Antònia Morell i Joan Gómez 

Diumenge: Vilagran-Moner

 

Ha arribat la bona notícia. Ja tenim bisbe. El papa Francesc ha nomenat fra Octavi Vilà i Mayo, O. Cist., com a nou bisbe de Girona. Ens arriba del monestir de Poblet, que és un fogar d’espiritualitat per les Esglésies que caminem a Catalunya. 

 

Hem pregat i esperat, i ben aviat el tindrem entre nosaltres. No cal dir que l’esperem amb el cor i els braços oberts perquè ens esperoni a ser fidels a l’esperit sinodal que hem iniciat i perquè ens sigui ferment de pau, d’unitat i d’esperança per l’Església diocesana. El necessitem com a bisbe perquè ens acompanyi i com a germà perquè la seva abraçada de l’apòstol ens esperoni a ser cada dia més diocesans, fidels a l’Evangeli i oberts al nostre poble.

 

Ajudant Déu serà ordenat bisbe i prendrà possessió de la diòcesi el proper diumenge 21 d’abril, a les 5 de la tarda, a la Catedral de Girona. Que Déu sigui lloat!

 

Això implica una lluita, que el llibre de l’Èxode i les temptacions de Jesús al desert ens narren clarament. A la veu de Déu, que diu: «Ets el meu Fill, el meu estimat» (Mc 1, 11) i «No tinguis altres déus fora de mi» (Ex 20, 3), s’oposen de fet les mentides de l’enemic. Més temibles que el Faraó són els ídols; podríem considerar-los com la seva veu en nosaltres. Sentir-se omnipotents, ser reconeguts per tots, prendre avantatge sobre els altres: tot ésser humà sent en el seu interior la seducció d’aquesta mentida. És un camí trillat. Per això, podem aferrar-nos als diners, a certs projectes, idees, objectius, a la nostra posició, a una tradició i fins i tot a algunes persones. Aquestes coses en lloc d’impulsar-nos, ens paralitzaran. En lloc d’unir-nos, ens enfrontaran. Hi ha, però, una nova humanitat, la dels petits i els humils que no han sucumbit a l’encant de la mentida. Mentre que els ídols tornen muts, cecs, sords, immòbils a qui els serveixen (cf. Sl 115,8), els pobres d’esperit estan immediatament oberts i ben disposats; són una força silenciosa del bé que guareix i sosté el món.

 

És temps d’actuar, i per Quaresma actuar és també aturar-se. Aturar-se en pregària, per a acollir la Paraula de Déu, i aturar-se com el samarità, davant el germà ferit. L’amor a Déu i al proïsme és un únic amor. No tenir altres déus és aturar-se davant la presència de Déu, en la carn del proïsme. Per això la pregària, l’almoina i el dejuni no són tres exercicis independents, sinó un únic moviment d’obertura, de buidament: fora els ídols que ens angoixen, fora els aferraments que ens empresonen. Aleshores el cor atrofiat i aïllat es despertarà. Per tant, cal desaccelerar i aturar-se. La dimensió contemplativa de la vida, que la Quaresma ens farà redescobrir, mobilitzarà noves energies. Davant de la presència de Déu ens convertim en germanes i germans, percebem els altres amb una nova intensitat; en lloc d’amenaces i enemics trobem companyes i companys de viatge. Aquest és el somni de Déu, la terra promesa vers la qual anem quan sortim de l’esclavatge.           

 

Full Parroquial març 3

BISBAT DE GIRONA

Suplement full 3 de març 2024