Suplement full 27 d’abril 2025
Avui, DIUMENGE II DE PASQUA, dissabte vinent a les 8 del vespre, missa dominical.
PREGUEM . . .
• EN LES MISSES D’AQUEST MES PREGAREM:
- Dissabte 5 d’abril: Jaume Torrentà
Diumenge 13 d’abril 11 h: Antònia Morell i Joan Gómez
Dissabte 19 d’abril: Maruja Sanchez
Dissabte 26 d’abril: Família Vita-Vilaplana i Mn. Frederic.
• CAMINS D’ESPERANÇ
-
Seminarista col·laborador a les parròquies.
Des d’aquest cap de setmana s’incorpora en Quim Llopart Serra, seminarista de 5e. Curs, com a col·laborador als serveis de les parròquies de sant Josep, sant Pau, Vila-roja, Palau-sacosta; així com també ocasionalment a el Carme i el Mercadal de Girona. Vindrà els caps de setmana i a l’estiu, com a continuación del seu procés de formació al seminari Major Interdiocesà de Catalunya. Li donem la benvinguda!
-
PREGÀRIA DE PASQUA
“Ell és viu i roman sempre amb nosaltres, plorant les llàgrimes de qui pateix i multiplicant la bellesa de la vida en els petits gestos d’amor de cadascun de nosaltres”
Francesc, papa. Homilia diumenge de Pasqua.
-
PARLA’M DE DÉU
Vaig dir tremolós al sol ponent:
Parla’m de Déu!
El sol es colgà sense dir-me res.
I el somni es convertí en realitat.
L’endemà al matí,
quan jo obria la finestra,
el sol ja m’esperava somrient.
Vaig dir al rossinyol: Parla’m de Déu!
I el rossinyol cantà.
Vaig dir a l’ametller: Parla’m de Déu!
I l’ametller florí.
Vaig dir a la font: Parla’m de Déu!
I l’aigua brollà.
Vaig dir a la natura: Parla’m de Déu!
I la natura es va cobrir de bellesa.
Vaig dir al meu fill: Parla’m de Déu!
I l’infant em va dir: Parla-me’n tu.
Vaig dir al meu pare: Parla’m de Déu!
I ell se’m quedà mirant i estimant.
Vaig dir a la mare: Parla’m de Déu!
I la mare em va fer un petó.
Vaig dir al pagès: Parla’m de Déu!
I el pagès m’ensenyà a llaurar.
Vaig dir a l’obrer: Parla’m de Déu!
I ell em va dir: Treballa i el trobaràs.
Vaig dir al pobre: Parla’m de Déu!
I em donà un tros de pa que es duia a la boca.
Vaig dir a l’enemic: Parla’m de Déu!
I l’enemic em va donar la mà.
Vaig dir a un nen: Parla’m de Déu!
I el nen em somrigué.
Vaig dir a un soldat: Parla’m de Déu!
I el soldat va deixar les armes.
Vaig dir a la gent: Parla’m de Déu!
I la gent m’estimà.
Vaig dir a la mà: Parla’m de Déu!
I la mà esdevingué servei.
Vaig dir al dolor: Parla’m de Déu!
I el dolor es féu agraïment.
Vaig dir-te: Parla’m de Déu!
I tu ja saps prou què em vas dir.
Vaig dir a la Bíblia: Parla’m de Déu!
I la Bíblia s’ofegà de tant parlar-ne.
Vaig dir a Jesús: Parla’m de Déu!
I Jesús resà el Parenostre.
Vaig dir a Déu: Parla’m de Déu!
I Déu em va dir: Et parlaré de tu.
P. Miquel Estradé, monjo de Montserrat
-
Creure sense veure…
La vida dels cristians és anar alimentant la fe. Com deia sant Ireneu: Gloria Dei, vivens homo (la glòria de Déu és l’home que viu). La Pasqua és la dignitat humana que pren un nou relleu, malgrat la nostra petitesa, feblesa i temors; és obrir portes al cor, per l’acció de Déu en la nostra vida. Déu ens estima tal com som; i sempre ens demana que ens acostem a Ell des de la nostra realitat personal i vital; per a transformar-nos en homes i dones millors: per a estimar i servir a aquesta humanitat, a l’estil de l’evangeli de Jesús. Això és Pasqua. Això és creure en aquell que ens obre el camí. En aquells que ens toca el cor i els sentits. En aquell que ens fa estar atents, mirant i contemplant la realitat humana, escoltant el clam d’aquest món; sovint amb grans crits i a voltes amb un simple murmuri.
La proximitat de Déu és allò que ens marca. La seva presència ens fa estar a prop de tots. Compartint la fe, la vida, l’amor i el seu projecte de Regne.
No és quelcom d’un club exclusiu d’uns quants, d’uns privilegiats. És per a tothom. És sempre inclusiu i obert a tota persona. Obert a tota situació vital. Obert a tota realitat. És vèncer les pors del nostre tancament de cor i de ment; dels nostres egoisme hedonistes. L’objectiu és estimar. I només s’aprèn a estimar estimant.
Demana en tot moment un acostantnos a Déu, i al centre de cada persona.
És la consciència critica i activa, per donar una raó del que som i perquè som. És escoltar i ser escoltat. És proximitat. És posar-se a la pell de l’altre.
Com ens recorda el papa Francesc, “la vida de cadascú de nosaltres, sense exclusió de ningú, no és un accident en el camí. El nostre estar en el món, no és un mer fruit de l’atzar, si no que formem part d’un pla d’amor, i estem cridats a sortir de nosaltres mateixos”. Déu mai ens deixa sols. Ell està a prop de la nostra vida, més del que ens pensem. És mirar la vida cap a Déu, i al mateix temps a baix i als costat, a la humanitat. La complexitat i les tensions d’aquest nostre món no ens ha de fer perdre mai el sentit autèntic de la vida. És la ferma convicció que viure d’una altre manera és possible.
És el projecte de la proposta del Regne.
Aquest és el camí de la Pasqua. De creure sense veure. D’anar a l’essencial del que vivim, i de com vivim la vida: servint i estimant als altres. És viure amb tendresa. És mirar les persones des d’una altra perspectiva. És albirar que l’Esperança ens mou a anar més enllà del que veiem i som.
És des del silenci que hom pot copsar aquesta realitat de l’amor de Déu. Fent silenci i estant en silenci, sense “fer”, només “ser” davant de l’absolut.
Aleshores és quan hom creu.
Aleshores hom sap la veritat de la fe.
Aleshores hom té dins seu el misteri més gran del món. Aleshores l’amor i l’estimar tenen el seu sentit més ple.
Aquesta és l’Esperança de la humanitat. És la consciència del que som per estimar, amb proximitat, amb senzillesa, amb donació personal de servei als altres. La bellesa de la vida dels cristià és Jesús que ens empeny a cercar una nova manera de viure, de veure les persones i el món: és el Crist ressuscitat.
Mn. Jordi Reixach i Masachs
Girona, 27 d’abril de 2025
Full Parroquial 27 d’abril de 2025
Suplement full 27 d’abril 2025
Imprès.SHALOM/Girona, 24 d’abril de 2025