Suplement full 23 de febrer 2025
Avui, dissabte, DIUMENGE DIUMENGE VII DE DURANT L’ANY, dissabte vinent a les 8 del vespre, missa dominical.
PREGUEM . . .
• EN LES MISSES D’AQUEST MES PREGAREM:
- Dissabte 1 de febrer: Jaume Torrentà
Dissabte 8 de febrer: Antònia Morell i Joan Gómez
Dissabte 15 de febrer: Família Vila-Ribot - Dissabte 22 de febrer: Família Vita – Vilaplana.
• PELEGRINS D’ESPERANÇA
• CAMINS D’ESPERANÇA
• EL DARRER MISSATGE DE B.P.
Recordeu bé aquests mots seran els últims que sentireu de mi.
He tingut una vida molt feliç, i voldria que també la tinguéssiu cada u de vosaltres.
Jo crec que Déu ens posà en aquest món tan bell per a ser feliços i gaudir de la vida. La felicitat no s’obté pas fent-se ric, ni tan sols reeixint en la carrera ni satisfent tots els gustos. Un bon pas cap a la felicitat és fer-se sà i fort mentre sou nois, perquè pugueu ser útils i, per tant, gaudir de la vida quan sigueu homes.
L’estudi de la natura us demostrarà quantes belleses i meravelles ha posat Déu en el món que gaudiu. Acontenteu-vos amb el que hàgiu aconseguit i feu tot el possible per a conservar-ho. Mireu el cantó bo de les coses, i no pas el dolent.
Però el camí autèntic per arribar a la felicitat és fent feliç a l’altre gent. Procureu deixar aquest món una mica millor de com l’heu trobat, i quan us arribi l’hora de la mort, podreu morir feliços pensant que no heu malgastat el temps, sinó que heu fet tot el que heu pogut. Estigueu sempre a punt per a viure feliços i per a morir feliços, sigueu fidels sempre a la vostra Promesa escolta –àdhuc quan ja no sigueu nois- i Déu us ajudarà. El vostre amic,
Baden-Powell
(la promesa escolta diu així: Pel meu honor, prometo que faré tot el possible per acomplir el meu deure envers Déu i el meu país; per ajudar a altres persones en tot moment; per obeir la Llei Escolta.)
• DEL NEGATIU AL POSITIU
En totes les coses negatives
que podem dir-nos…
Déu té una resposta positiva.
Quan diem: – És impossible
Déu diu: – Tot és possible (Lc 18:27)
Quan diem: – Estic cansat
Déu diu: – Jo t’alleujaré (Mt 11:26-30)
Quan diem: – Ningú m’estima
Déu diu: – Jo t’estimo (Jn 3:16, 13:34)
Quan diem: – Ja no puc continuar així
Déu diu: – La meva gràcia et basta
(2 Co 12:9, Sl 91:15)
Quan diem: – Estic confós
Déu diu: – Jo t’ensenyaré el camí (Pr 3:5-6)
Quan diem: – No puc més
Déu diu: – Tot és possible (Fl 4:13)
Quan diem: – He fallat
Déu diu: – Jo et perdono (1 Jo 1:9, Rm 8:1)
Quan diem: – Em sento abandonat
Déu diu: – Mai més t’abandonaré ( He 13:5
Rep, Senyor, les nostres pors
i transforma-la en confiança.
Rep, Senyor, el nostre sofriment
i transforma-la en creixement.
Rep, Senyor, el nostre silenci
i transforma-la en adoració.
Rep, Senyor, les nostres crisi
i transforma-la en maduresa.
Rep, Senyor, les nostres llàgrimes
i transforma-la en pregàries.
Rep, Senyor, el nostre desànim
i transforma-la en fe.
Rep, Senyor, la nostra soledat
i transforma-la en contemplació.
Rep, Senyor, les nostres amargors
i transforma-la en pau de l’ànima.
Rep, Senyor, la nostra espera
i transforma-la en esperança.
Rep, Senyor, la nostra mort
i transforma-la en resurrecció.
• LA MESURA, LA NOSTRA I LA QUE FEM ALS ALTRES…
La vida ens posa en el nostre camí moltes persones. Amb algunes ens fem més que amb altres. Cal saber mesurar les nostres relacions, les nostres actituds i les nostres reaccions per poder discernir la mesura del que fem i perquè ho fem. Aquí rau l’eix del secret de ser cristià: com mesurem. Mirar enrere és el que ens permet avançar cap endavant – deia el filòsof Heidegger-, és obrir una finestra envers un nou horitzó que ens fa comprendre la realitat i la vida des d’una altra perspectiva; des de la proposta de l’evangeli de Jesús.
Mesurar significa mirar les persones des del fons del cor, des del seu interior. No quedar-nos fitxats en un embolcall exterior – que sovint ens fascina i enlluerna-; i que tantes vegades ens enganya. La nostra mesura, i la que fem als altres ha de tenir tres eixos, que parteixen sempre de l’evangeli de Jesús: la persona concreta; la seva realitat i situació vital; el bé que volem i fem.
La dignitat de tota persona és sempre la nostra gran mesura. Les persones són totes diferents, però guarden dins seus aquella espurna de Déu que ens uneix. Tota persona és una obra magnífica que ens parla de Déu, i mereix sempre la nostra atenció, cura i protecció. El servei a tota persona és el signe distintiu del nostre ser cristià, i alhora és l’empenta que ens fa albirar alguna cosa més gran que nosaltres que ens empeny a la mesura de l’amor. És l’apropament entre les persones que possibilita la fraternitat, més enllà de les paraules.
La realitat que hom viu és sovint complexa. No és fàcil la vida. Hi ha molta diversitat i situacions. No podem jutjar a la lleugera, ni menystenir algunes decisions que les persones prenen. Hem de poder ser un recolzament que ajudi a afrontar el pes de la vida amb menys fatiga. És el que feia Jesús a l’evangeli: fer costat i donar la mà.
Aquesta ha de ser també la nostra mesura. “No judiqueu, i no sereu judicats; no condemneu, i no sereu condemnats; perdoneu, i sereu perdonats. Doneu, i us donaran: us abocaran a la falda una bona mesura, atapeïda, sacsejada i curulla fins a vessar. Tal com mesureu sereu mesurats” (Lc 6, 37-38). No es gens fàcil de viure això! Demana canviar moltes coses en nosaltres. Demana paciència, esforç i perseverança. Només amb l’ajut de Déu ho podem. Només des de la fe posada en Jesús i el seu Esperit serem capaços d’endinsar-nos en la realitat de les persones i situar-nos per estimar com cal.
La fe i la vida s’expressen fent el bé. Aquest és l’objectiu. Però amb fer el bé no n’hi ha prou. Cal alguna cosa més. Déu es fa present en moltes realitats i situacions; i és en aquestes que hom ha de poder copsar el sentit del que fem i perquè ho fem. Silenci i paraula s’encadenen formen una harmonia que és la mesura adequada de les coses. Déu sempre és més gran. Déu és la mesura de les mesures. És l’Amor estimant. Aquesta és la nostra dimensió del bé, per a nosaltres i pels altres.
Mn. Jordi Reixach i Masachs
Girona, 23 de febrer de 2025
Full Parroquial 23 de febrer de 2024
Suplement full 23 de febrer 2025
Imprès.SHALOM/Girona, 20 de febrer de 2025