Suplement full 20 d’abril 2025

Avui, DIUMENGE DE PASQUA, dissabte vinent a les 8 del vespre, missa dominical.

PREGUEM . . .

• EN LES MISSES D’AQUEST MES PREGAREM:

Dissabte 5 d’abril: Jaume Torrentà
Diumenge 13 d’abril 11 h: Antònia Morell i Joan Gómez
Dissabte 19 d’abril: Maruja Sanchez
Dissabte 26 d’abril: Família Vita-Vilaplana i Mn. Frederic.

• CAMINS D’ESPERANÇ

PASQUA

Hi ha un abans i un després. Un temps dins el qual la mort hi regna i un temps en el qual la Vida de Déu hi és present en tal mesura, que la mort física deixa de ser definitiva.
Els senyors de les guerres, dels diners i del poder… cert, continuen actuant i fent de les seves. D’ençà de la Pasqua del Crist, però, sabem qui te la darrera Paraula: Déu, Pare del Crist, és l’amo i el Senyor. Jesús sols ha estat el primer de tots. Per Ell, i en Ell per tots nosaltres, comença el temps de la profusió del Viure de Déu, el temps de la joia que mai, res ni ningú, ens podran prendre.
Jesús. oh Crist, en la teva Pasqua s’esvaeixen les pors, la traïció, el dolor…
Per la teva Pasqua puc lloar l’Esperança que venç de llarg tota tristesa.
Per la teva Pasqua sóc convidat a la Vida de Déu i, la PUC viure!
En la teva Pasqua el gènere humà et lloa i dóna gràcies…
Si! Avui, Senyor, la teva Resurrecció venç les meves pors, els meus neguits, les meves sofrences. Avui, oh Crist, l’esclat de LLUM de la teva PASQUA il·lumina la meva esperança.
No he d’esperar a morir-me per abastar la teva VIDA NOVA.
No he d’esperar a morir-me per aprendre a estimar com tu, a viure com Tu.
No he d’esperar a morir-me per viure la meva pasqua particular, el meu pas de la hipocresia a l’autenticitat i la transparència, de l’egoisme i l’orgull a la humilitat i el compartir, de l’autocomplaença a l’AMOR-SERVEI. Avui, Jesús-Senyor, aprenc a renéixer en Tu.
GLÒRIA I LLOANÇA A TU, OH CRIST.

PREGÀRIA DE PASQUA

La nit de la creu s’ha il·luminat de nou,
Jesús, germà, amic, Senyor.
La nostra feble història de dones i homes sovint desconcertats,
s’ha omplert de llum un altre cop.
Ens has estimat, Jesús,
fins a morir en una mort indigna;
però aquest amor teu, ple, total, definitiu,
ha obert les portes de la vida per sempre.
I ho hem hagut de tornar a recordar,
com cada any.
A tot arreu, Jesús,
en tantes persones i en tants fets,
hi podem descobrir i redescobrir la força lluminosa de la teva vida.
I per això ara, en tornar a celebrar
la teva resurrecció,
refermem la nostra fe en tu:
tu ets el Fill de Déu,
tu ets l’enviat del Pare per salvar-nos,
tu ens omples del teu mateix Esperit,
a nosaltres,
i a tots els homes i dones del món sencer.
Tu ens tornes a recordar,
que el més important és l’amor.
El més important és estimar.
I què és estimar?
Estimar, és creure en l’altre.
Estimar, és descobrir l’altre.
Estimar, és donar-se a l’altre.
Estimar, és acceptar l’altre.
Estimar, és valorar l’altre.
Estimar, és fer créixer l’altre.
Estimar, és obrir-se amb tota sinceritat a l’altre.
Estimar, és buscar la felicitat de l’altre, i buscant-la, trobar la pròpia.
Perquè ja ho vas dir tu:
Estimar, és una experiència humana, entranyable, de cada dia, difícil de descriure, sempre més gran.
L’amor és confiança.
L’amor és respondre
a les necessitats de l’altre.
L’amor se’ns posa a les mans,
a fi de fer-lo créixer amb el nostre esforç.
L’amor és veritable quan és de cada dia
i de tots els dies.
L’amor es recolza en el ser, no en el tenir.
L’amor que es treballa, no mor mai.

És Pasqua, Jesús, germà, amic, Senyor.
És Pasqua, i la teva vida és vida
per a tota la humanitat.
És Pasqua, i vas donar la teva vida per amor.
Bona Pasqua!

És Pasqua!!!

La veritat sempre és vida. Pasqua ens dona valor a la vida. A una vida autèntica. A una vida amb sentit. És la trobada de la bellesa, la veritat i el bé. Això és Pasqua. És el “pas” de Déu per la realitat de les persones. És mostrar a tothom aquesta bellesa de la vida. És esdevenir cercador de veritat en la vida. És fer el bé per a donar vida. Pasqua és més que un mot. És el testimoni de la vida de Déu en la meva vida. Sovint pot ser sense adonar-nos, Déu ens desperta des de dins. És fa copsar el valor de la VIDA en la nostra vida. I la vida de Déu és la llum que tots portem a dins nostre. És ser el que som per aquesta llum. I Pasqua és essencialment llum. És la llum que venç la foscor. És l’amor que va per davant de la por. És l’alegria que esclata la tristesa. És la força que derrota el desànim. És forma de ser persona. La Pasqua és el cicle vital de la terra, que forneix la nostra vida. Som terra. Som pasqua.

En la complexitat del nostre temps; en el desconcert de la vida present; en les contradiccions que ens trobem en les opcions de cada dia; i a on per molts és un moment fosc de la nostra història humana; la pasqua ens dona el do de l’esperança. Res està perdut. Res es incomprensible per sempre. El mal no té la darrera paraula, malgrat les negres nuvolades que surten en l’horitzó. Costa carregar amb tant de dolor. Costa viure la Pasqua davant tantes de les realitats present en aquesta humanitat de violència, guerres, odis i enfrontaments. Però malgrat tot això Déu es fa present. Déu és Pasqua. Déu fa el “pas” de mort a vida. Déu es fa trobadís en el nostre camí. Per fer camí junts.

No podem restar en la por i la desesperança, en la temptació de fugir de la realitat present – perquè no ens agrada- i viure en la indiferència de dolor de l’altre. La pasqua és fraternitat. Què ens toca fer? Creure i viure. En silenci i alegria. En coratge i determinació. En testimoni i sobrietat. En confiança en l’Esperit. En compartir la taula i la vida. En ser persones de pau enmig de tants clams de violència. En creure i esperar en Déu, que continua estimant, salvant i acollim a tots en aquesta humanitat, ferida, trencada i perduda. Només l’esperança ens sosté, perquè ens la dona la Pasqua.

Ens cal la gosadia dels profetes, perquè només els qui son com ells, seran capaços d’afrontar situacions difícils i adverses, que la realitat d’aquest moments ens toca de viure És el valor de la defensa de la dignitat humana, aquí i arreu. És creure que l’evangeli és aquell que ens apropa cada vegada més a les persones i a Déu. Es estar a l’aguait, a l’acció i la presència de Déu en tantes persones de bona voluntat que fan possible que la vida sigui una mica millor. La pasqua no és només un moment, sinó una acció continuada de Déu en la història de cada persona, i en aquesta humana; en tot temps i circumstància. Aquí rau el veritable sentit de la Pasqua.

Que la duresa dels temps que ens toca viure no ens robi l’esperança de la Pasqua! Perquè aquests – com els de Jesús- no son temps fàcils per aquí volen viure l’autenticitat de l’evangeli. BONA PASQUA!

Mn. Jordi Reixach i Masachs

Girona, 20 d’abril de 2025