Compartir, és la nostra major riquesa. Aquest és el lema de la campanya d’aquest curs de Mans Unides pel proper cap de setmana 8 i 9 de febrer. La nostra diòcesi de Girona ha d’ajudar a finançar el projecte d’unes clíniques mòbils per a millorar la salut matermo-infantil en 17 barris de Calculta (Índia) per un import de 100.849,00€. Les col·lectes d’aquell dia aniran destinades a aquesta finalitat. Moltes gràcies!

 

• LA CANDELERA

La festa popular del dia 2 de febrer s’anomena festa de LA CANDELERA.

 

De fet és una festa cristiana que té el seu origen en la celebració del dia 40 després de Nadal. Commemora la presentació de Jesús al Temple de Jerusalem, que s’esdevingué, com diu l’evangeli, en aquest dia. En l’evangeli d’aquest dia es narra l’anada de Josep i Maria amb l’Infant als braços al temple per presentar-lo al Senyor. Allà  troben Simeó, a qui Déu havia promès que no moriria sense haver vist el Salvador. Simeó canta a Jesús com a “Llum que es revela a les nacions”. 

 

Per això és la festa de la Llum. I per això en aquest dia es beneeixen les candeles i es fa una processó per recordar que la Llum del món va entrar per primera vegada al Temple.

 

• TINC UNA LLUM AL COR

Tinc una llum al cor,

que vull deixar brillar,

Tinc una llum al cor,

que vull deixar brillar,

Tinc una llum al cor,

que vull deixar brillar,

cada nit, cada nit, cada nit.

Cada nit!

 

Dilluns em dona el do de l’amor,

dimarts la pau ja m’ha entrat al cor,

dimecres diu: no perdis la fe,

dijous d’una alegria n’era ben ple,

divendres diu: ves fins al final

dissabte em fa denunciar el mal,

diumenge em diu, encén el teu cor

perquè vull que brilli ben fort!

 

Tinc una llum al cor,

que vull deixar brillar,

Tinc una llum al cor,

que vull deixar brillar,

Tinc una llum al cor,

cada nit, cada nit, cada nit.

Cada nit!

 

Uns diuen: -Enreda a tort i a dret

Nosaltres volem jugar net.

Altres: -Deixa que bufi en vent!

Nosaltres que decideixi la gent.

Uns diuen que ara no és el moment;

creiem que sí, que ho és fermament.

Si veus un lloc fosc, encén el teu cor

 

Tinc una llum al cor,

que vull deixar brillar,

Tinc una llum al cor,

que vull deixar brillar,

Tinc una llum al cor,

que vull deixar brillar,

cada nit, cada nit, cada nit.

Cada nit!

 

• La llum de Déu…

Un dels perills que es fa més present en la nostra societat és el de fer-nos un Déu abstracte. Un Déu llunyà. Un Déu indiferent a la vida de les persones. Un Déu de poder i submissió. Un Déu ideològic i de cultura. Un Déu d’emocions d’un instant i agradables als sentits. Però aquest no és Déu. El nostre Déu s’ha fet carn. S’ha fet persona. Ha nascut i crescut en aquesta nostra humanitat. S’ha fet càrrec de la vida d’aquest món, sovint ferida i dolorosa. Ha dignificat l’existència humana, donant valor i sentit a la vida com a quelcom més que un trànsit existencial. Ha donat valor i fermesa al compromís per la pau i la justícia. Ha vingut ser per mostrar-nos la llum de Déu que és present en la humanitat. Ens ha donat la capacitat d’esdevenir fills per amor. Ens ha donat poder mirar el futur amb esperança, amb uns altres ulls.

 

Enmig de tot aquest aiguabarreig intens que vivim en  nostra la cultura del TikTok, del YouTube, de les xarxes socials i altres… ens podem oblidar de la necessitat que tots tenim de la bellesa, de la veritat, i per damunt de tot de la caritat. El nostre gran repte avui és fer present aquesta sensibilitat per a mostrar a Déu com a llum del món;  com a dinamisme que fa possible la vida. I una vida amb un sentit ben marcat per la persona de Jesús. La seva trobada. La seva presència. La seva acció en cada persona marca.  Davant l’individualisme ferotge del nostre temps, l’evangeli de Jesús proposa la importància de la comunitat, de la comunió entre Déu i la humanitat. 

 

Maduresa i servei, configuren el duet que fa possible que la llum de Déu esdevingui alguna cosa més que una candela encesa! La nostra maduresa humana configura la manera de ser de les nostres relacions personals i socials. La vida és sempre un exercici que es refereix a l’altre, al diferent, al que no ho és tot, però sense el qual no ho som tot. 

 

El servei és el gest de la humilitat. El gest de no saber-ho tot. El gest de necessitar-nos mútuament els uns dels altres. Només dels del servei s’entén la comunitat, s’entén l’Església! Les formes de vida que a cada temps i persones es configuren solen ser diverses, i a voltes contraposades i fins i tot antagòniques. Però per damunt de totes les diferències existents, hi roman la necessitat de Déu que ens il·luminis el nostre camí evidencial, que ens orienti les decisions que hem d’emprendre, i ens faci albirar el futur amb esperança renovada.

 

Tota l’obra de la creació de Déu es fa present i actuant en la seva llum. Només per aquesta seva presència hom troba la seva plenitud; i això permet la seva plena realització en les seves dimensions més amples i plurals. Déu no ens demana grans proeses, ni que siguem herois, sinó amb la paraula i els gestos porta un xic de la seva llum al món. Una mica de perdó. Uns quants motius d’esperança, del que fem i perquè ho fem.. Una mica d’il·lusió per la vida. Una mirada de tendresa. I per damunt de tot una abraçada d’amor. Aquesta és llum de Déu.

 

Mn. Jordi Reixach i Masachs

Girona, 2 de febrer de 2025.