Suplement full 17 de novembre 2024
Avui, dissabte, DIUMENGE XXXIII DE DURANT L’ANY, dissabte vinent a les 8 del vespre, missa dominical.
PREGUEM . . .
•EN LES MISSES D’AQUEST MES PREGAREM:
- Dissabte 2 de novembre: Carles Roig
Dissabte 9 de novembre: Vilagran-Moner
Dissabte 16 de novembre: Antònia Morell i Joan Gómez
Dissabte 23 de novembre: Mercè Noguera
Dissabte 30 de novembre: Vita-Vilaplana
•TROBADA DE CATEQUISTES
•Pregària comunitaria D´Advent
•Caminada Solidària per Càritas
• La setmana passada ens va deixar en Jaume Torrentà i Campolier.
Ha mort cristianament el dia 7 de noviembre de 2024 a l´edat de 84 anys havent rebut amb els Sants Sagraments.
• Caminar amb esperança…
Una de les imatges que ens situen en la vida és el camí. Som memòria, del que hem viscut en aquest camí, del que som avui aquí amb molts altres; però som esperança perquè el camí de la vida ens ensenya a mirar més enllà de la realitat present, a mirar cap endavant.
Com a persones expliquem històries.
Sovint expliquem la nostra propia història, que resta marca en el rostre del que hem viscut. Tota la nostra existència està feta de mil i un esdeveniments que marquen la successió del temps i de les circumstàncies que a hom li ha tocat viure. Aquest és el camí de la vida, de la pròpia vida. Feta de temps, de decisions, d’aprenentatges, de propòsits, trobades i comiats. Un llarg reguitzell d’expectatives, d’il·lusions, i també sovint de fracassos.
Els cristians no caminem cap a un no res, cap a un sense sentit de la realitat futura; caminen cap a l’encontre amb Déu. Aquesta és el caminar amb esperança. Hi pot haver en el món molts signes de mort aparent, de desastres, de desencís i fins i tot de frustració; però Déu ens mostra sempre signes d’esperança, de la seva presència i acció enmig de la humanitat. Enmig de la desfeta, del desastre més rotund hi ha un brique brota, que reneix, que torna a albirar un alè de vida. Petits gestos i signes d’un amor més gran que hom mateix. Aquest és el camí de l’Esperança.
La nostra forma de viure la vida, en el dia a dia – amb les seves rutines i rituals- ens fa captar les actituds més essencials de la nostra existència. Una d’elles és la capacitat de sorpresa. La capacitat de sorpresa és en tot moment l’obertura a l’altre i a Déu mateix. Perquè per a un cristià Déu sempre és una sorpresa! En el caminar per la vida la sorpresa és la dimensió de la gratuïtat, per avançar, per la realitat present amb confiança que hi ha sempre algú que es sosté per la mà. Amb la certesa que tot és do; que tota trobada i esdeveniment és un gest de l’amor de Déu en cada persona, en cada circumstància vital. De poder mirar i admirar aquesta seva acció en nosaltres des d’una perspectiva diferent a la nostra. D’obertura franca envers un demà diferent. Això és caminar amb esperança.
La història personal no ens deixa mai de sorprendre’ns. És una polifonia de veus, de presencia i de circumstàncies que vam marcant el ritme del nostre temps vital. És albirar l’ajuda en els moments de foscor – interior i exterior- per compartir la convivència amb altres.
La vida és un gest, una oportunitat propicia per a caminar amb esperança pels viaranys de la nostra realitat existencial. És la força per seguir avançant, quan tot sembla perdut. Son les històries que s’entrellacen per la paraula i l’acció de Déu en la vida de cada persona.
Així es fa l’esperança.
Mn. Jordi Reixach i Masachs
Full Parroquial 17 de novembre de 2024
Suplement full 17 de novembre 2024
Imprès.SHALOM/Girona, 15 de novembre de 2024