Suplement full 16 de març 2025

2a. Setmana de quaresma: SOBRIETAT

Hem de viure la vida d’una manera senzilla, amb netedat i transparència, com l’aigua. Hem de procurar no consumir més del que necessitem, i discernir en moderació allò essencial de la vida. La sobrietat ens ajuda a distingir entre les necessitats que son bàsiques i les que no ho son tant. Viure en sobrietat significa viure una vida equilibrada, respectuosa amb als altres i amb medi ambient. És escoltar a Déu com a únic referent i Senyor en la meva vida.

Avui, dissabte, DIUMENGE II DE QUARESMA , dissabte vinent a les 8 del vespre, missa dominical.

PREGUEM . . .

• EN LES MISSES D’AQUEST MES PREGAREM:

• Dissabte 1 de març: Jaume Torrentà
  Dissabte 8 de març: Antònia Morell i Joan Gómez
  Dissabte 15 de març: Mercé Lloret iJordi Bosch
• Dissabte 22 de març: Joaquim Oliveras i Carme Bagaría
• Dissabte 29 de març: Família Vita – Vilaplana

• RECÉS DE QUARESMA

• CAMINS D’ESPERANÇ

• DIA DEL SEMINARI 2025

En les dates pròximes a la festa de sant Josep, l’església celebra el Dia del Seminari. Aquest any és el diumenge 16 de març. El lema d’enguany és SEMBRADORS D’ESPERANÇA.  En el jubileu convocat pel papa Francesc ens recorda que “en el cor de tota persona hi ha l’esperança com a desig i esperar el bé, fins i tot ignorant el que el demà portarà”. Avui més que mai la vocació de prevere ha des ser la de sembrador, i especial d’esperança enmig d’un temps tant tempestuós com vivim.  En el aquest curs al seminari de Girona compte amb 4 seminaristes.

El Dia del Seminari, a més de l’ajuda econòmica pel nostre seminari de Girona, és una pregària al Pare per què no manquin pastors al  seu poble, perquè susciti dignes ministres de l’altar i els faci predicadors valents i pacífics del seu Evangeli (pregària del Missal Romà). Les col·lectes de totes les misses la setmana vinent seran per aquesta finalitat. Moltes gràcies per la vostra generosa aportació!.

• PREGAR: Mt 6, 7-15

“… pregueu així: Pare nostre…”

Sé prou bé que per una vida cristiana “normaleta” la pregària personal i quotidiana és necessària. Més encara, si vull una veritable Quaresma, autèntica i sincera, la pregària aleshores esdevindrà imprescindible. La cosa és que… resar no sempre m’és fàcil. De vegades em sembla quelcom infantil. D’altres quelcom de l’àmbit de la superstició, sobretot quan el que faig és repetir paraules que no sento dins meu i que a prou feines tenen cap sentit per mi.

Sovint, quan dic que reso, tinc la sensació de parlar tot sol (tota sola) perquè no sé deixar ni espai ni temps per a Déu…

Si vull una vida cristiana “normaleta”, si vull una Quaresma de debò… Potser em caldrà APRENDRE a PREGAR, que MAI voldrà dir, només, aprendre’m pregàries de memòria!

Pare, ensenya’m a pregar. A parlar amb Tu, com un amic parla a un altre amic. Amb confiança, amb serenor… No sé si ha de ser amb poques o moltes paraules, però segur que ha de ser amb el cor obert,  ben sincerament. Posant-me a les teves mans, sense por. Acollint-te com a Pare tot acceptant el que això significa… El fet de deixar-me fer pel teu Esperit per esdevenir germà de tots els homes i dones.

Pare, fes-me prou humil com per acceptar que puc aprendre molt de Tu, que necessito el teu mestratge… Fes-me prou humil, Senyor, com per acceptar-te com a Pare i l’altre com a germà.

• ESCOLTAR…

La vitalitat i la pertinença com a cristians depèn de saber escolar. Escolar a Déu, i escoltar-nos nosaltres. Escoltar l’Esperit i escoltar el clam de la humanitat. Escoltar una paraula de Vida, i escoltar el sentit de la vida de cada persona. Escoltar l’experiència de Déu en la història, i escoltar l’essència de la fe en cada esdeveniment.

Però escoltar és molt més que sentir unes paraules, uns sons, unes raons o uns sentiments. Escoltar és una actitud vital que ens porta a identificar-nos amb Jesús en una relació de confiança mútua. Escoltar demana de viure la vida amb sobrietat, d’una manera senzilla, amb netedat i transparència, com l’aigua. Perquè l’aigua,  amb una lleu remor, sabem que hi és. És una presència que acompanya. És la sobrietat que dona sentit, sense massa fressa, sense masses estralls.

Al llarg del dia diem i escoltem moltes paraules, a voltes masses! Hem de procurar que les nostres paraules, els nostres gestos i actituds siguin els que necessitem; i discernir en moderació  a allò essencial de la vida. Una vida de sobrietat ens ajuda a distingir entre les necessitats que son bàsiques i les que no ho son tant. Viure en sobrietat significa viure una vida equilibrada, respectuosa amb als altres i amb medi ambient; per tal que les nostres opcions tinguin coherència i sentit amb allò que creiem i fem. És escoltar a Déu com a únic referent i Senyor en la meva vida.

De l’escolta profunda d’un mateix, en deriva sempre una pregunta.  Per l’autenticitat de la vida. Per les raons per copsar el sentit de les respostes. Hi ha preguntes que romanen sempre obertes, al llarg de tota la pròpia existència; com una inquietud, com una constant dimensió de límit, d’inacabat. I escoltar – estar atent- ens dona una nova perspectiva a les nostres preguntes, malgrat que sovint romanguin sense una resposta clara.

Davant les dificultats d’escoltar – i escoltar-nos- hi ha el perill de reduir la vida a un conjunt de normes i valors, sense tenir present el referent que els aglutina, que els dona una nova dimensió: Déu. La confiança en Déu és l’origen de tot escoltar. Sense aquesta actitud d’obertura al transcendent el nostre escoltar és un munt de paraules buides en un instant. No ens donem temps a l’ara. Vivim en el passat, o ja pensant en el demà. Tota escolta és el que som i vivim, en cada moment i situació.

Darrere de moltes grans narratives ideològiques – que avui son tant abundants a les xarxes socials- hi ha una idea de fugida, promoguda per la por i el rebuig; i camuflada sota el segell d’una falsa seguretat que dona esperança. El camí de l’esperança cristiana no es troba per aquí. La veritable esperança es saber escoltar a l’altre, i sobretot escoltar-nos des de dins mateix. Escoltar és relacionar-nos, amb Déu i amb els altres. Aquest és el camí per fer créixer en esperança.

Mn. Jordi Reixach i Masachs

Girona, 16 de març de 2025

Full Parroquial 16 de març de 2025

BISBAT DE GIRONA

Suplement full 16 de març 2025

^{Imprès.SHALOM/Girona, 12 de març de 2025}