L’Alejandro José Cardenas Peñalver de Ripoll amb l’Alba Molledo Varo, de la parròquia de Palau-sacosta.
En Carlos Pigem Xammar, de Lleida; amb la Cristina Garcia-Bragado Ferrando, de la parròquia de Palau-sacosta.

• HI HA COSES QUE NO ES COMPREN

Amb diners podem comprar plaer,

però no amor.

Amb diners podem comprar espectacle,

però no alegria.

Amb diners podem comprar un esclau,

però no un amic.

Amb diners podem comprar una dona,

però no una esposa.

Amb diners podem comprar una casa,

però no una llar.

Amb diners podem comprar aliments,

però no gana.

Amb diners podem comprar medecines,

però no salut.

Amb diners podem comprar diplomes,

però no cultura.

Amb diners podem comprar tranquil·litzants,

però no pau.

Amb diners podem comprar favors,

 però no perdó.

Amb diners podem comprar la terra,

però no el cel.

Amb diners podem comprar títols,

però no honradesa.

Amb diners podem comprar benestar,

però no felicitat.

Amb diners podem comprar coses

i passar-ho bé (a estones),

però només estimant les persones podem

ser feliços (sempre),

encara que, de vegades,

no ens ho passem bé.

En una època marcada per “l’excés d’ego com a patologia”,  “ser bona persona és una característica de les persones intel·ligents de veritat”, perquè ajuda a ser feliç i, fins i tot, és bo per a la salut, “per alguna cosa ‘amor’ es tradueix del llatí com a ‘no mort'”. I als cristians “ens vindria bé reflexionar amb una altra reflexió de Tertulià: ‘Els cristians no neixen, es fan’, com dient que la fe és un regal que cal alimentar”. Gabriel Mª Otalora

Sempre és important tenir un objectiu en la vida. Tenir una finalitat vers la qual destinem les nostres forces i energies, les alegries i els fracassos. Tenir un projecte és quelcom que ens fa albirar la vida des d’una altra perspectiva. El projecte de Jesús és fer el present diferent, per esdevenir persones felices. No es tracta de tenir sinó de ser. Es tracta de tenir present l’objectiu final. Pel cristià aquest sempre és Déu. Arribar a Déu des de la vida concretat. Arribar a l’AMOR des de les nostres febleses humanes. Arribar a la veritat des de le nostra singularitat personals. Arribar a l’esperança de ser feliços des del conviure amb els altres. Arribar a fer junts el camí des del comptar amb algú al nostre costat.

El nostre temps cerca massa sovint el camí fàcil; les solucions d’immediatesa; les propostes simples a problemes complexos; a crear divisions en lloc de propostes de consens. El poeta Rainer Maria Rilke (en les cartes a un jove poeta) ens diu: “és allò difícil el que ens ha estat encomanat, i casi tot allò seriós es difícil, i tot l’important és seriós en la vida”. Tot allò que val la pena demana un esforç. Demana una dedicació. Demana tenir un projecte. Només així ens en sortirem. Només així allò que fem té un sentit, té una realització, té un futur.  I demana la implicació personal: ser-hi. Els projectes no es fan des del paper sinó amb la dedicació, l’esforç i l’entusiasme de les persones. Només així poden reeixir.

El projecte de les Benaurances és el signe de l’esperança, de la presència de Déu en la humanitat. De fer possible el que sovint sembla impossible. De capgirar els esquemes pre-establerts i fer que les persones copsin un nou projecte: la presència de Déu en la seva vida. No és una utopia merament humana, que massa sovint porta a la frustració per no aconseguir uns objectius; ni a esperar el seu Regne sense fer res, i que porta – a voltes- a la desesperança i a la violència com a formes d’imposició d’un determinant projecte ideològic.

La proposta del projecte de Déu parteix sempre de dos eixos sobre els quals se sosté tot: la comunitat i la llibertat de la persona. L’individualisme i el sentimentalisme a flor de pell han tret fora al lloc que tenia la comunitat com a centre de les nostres relacions personals. Hem tret la memòria de la tradició pel consum insaciable, amb noves formes de sincretisme cultural. Tot conviu, si es negoci. Però res dona un valor autèntic a la vida. Consumin per viure i morir en un instant, sense cap transcendent, sense cap comunitat que ens acomboia.

La nostra llibertat és més que una mera elecció d’un menú gastronòmic La llibertat és la consciència de la nostra identitat de persones.  Sense llibertat no sabem qui som. I qui perd la identitat està sota el domini d’un altre, i no sempre bo. La llibertat és sempre l’altre, la seva vida, la seva felicitat.

Mn. Jordi Reixach i Masachs
Girona, 16 de febrer de 2025