Suplement full 14 de gener 2024
CELEBRACIONS
Avui, DIUMENGE II DE DURANT L’ANY, celebrarem l’Eucaristia a les 9 del mati.
Dissabte vinent a les 7 del vespre, missa dominical.
PREGUEM . . .
• EN LES MISSES D’AQUESTA SETMANA PREGAREM:
DIUMENGE: Félix Ibáñez
DILLUNS: Marta Planas
DISSABTE: Narcís Armengol
Diumenge: Marta Planas
INFORMACIÓ
• CATEQUESI PARROQUIAL
Ha començat el 2n trimestre de la Catequesi Parroquial.
• FESTA DE SANT ANTONI
Diumenge vinent, 21 de gener, celebrarem la FESTA DE SANT ANTONI, ABAD, copatró de la parròquia.
No hi haurà la missa de les 9.
A les 10 Ofici Solemne amb el cant dels Goigs. La coral “Sant Miquel” animarà els cants.
Després, Audició de sardanes a la plaça de l’Església.
• SETMANA DE PREGÀRIA PER LA UNITAT DELS CRISTIANS
Del 18 al 25 de gener celebrarem la SETMANA DE PREGÀRIA PER LA UNITAT DELS CRISTIANS.
El Bisbe de Solsona, Francesc Conesa, President de la Comissió interdiocesana d’ecumenisme i de relacions interreligioses ha escrit:
En un prefaci de la Missa es diu que Jesús també avui, com a bon samarità, “ve a trobar a tots aquells que sofreixen de cos o d’esperit, i vessa sobre les seves ferides l’oli del consol i el vi de l’esperança” (Prefaci comú VIII).
En aquesta interpretació de la paràbola es diu que l’hostal al qual Jesús, el bon samarità, porta la persona ferida és l’Església. És a ella a qui el samarità confia la humanitat fins que Ell torni. Ella té ara la missió de guarir l’ésser humà amb el vi i l’oli (símbol dels sagraments). Diu Sant Joan Crisòstom: “L’Església és un hostal, col·locat en el camí de la vida, que rep tots els que venen a ella, cansats del viatge o carregats amb els sacs de la culpa”.
L’Església ha de ser hostal on tothom pugui refugiar-se, lloc d’acollida dels homes i dones que busquen, comunitat que sana. Per això, les nostres comunitats han de ser obertes, acollidores, alegres, vives. Fixeu-vos que l’hostaler no pregunta qui és la víctima, ni quin és el seu estat o condició. Simplement l’acull i, des de l’amor, l’ajuda a guarir-se. En unes reflexions sobre la missió va escriure Madeleine Debrêl (1904-1964): “El món es retorça en dolors gairebé infinits. L’Església és qui se n’ha de cuidar” (“Missioners sense vaixells” 1943).
L’acolliment i l’hospitalitat han de ser un signe distintiu de l’Església de Crist. Evidentment, aquesta acollida i reconeixement s’ha d’oferir als altres cristians, que pel bany del baptisme són membres de l’Església, encara que no professin la fe en la seva totalitat o no guardin la comunió amb el successor de Pere (cf. LG 15). Però sobretot qui espera l’acollida per part de tots els cristians són moltes persones ferides, que potser segueixen a la vora del camí. No podem demorar la nostra resposta.
Al mateix temps, hem de demanar perdó perquè moltes vegades hem convertit l’Església en un gueto o en un club de selectes, excloent-ne part d’aquesta humanitat ferida. I també perquè amb les nostres actituds hem sembrat divisió i discòrdia, accentuant les divergències o veient l’altre com un contrincant i no com un germà.
Al Papa Francesc li agrada una altra imatge semblant: la de l’“hospital de campanya”, que atén “tanta gent ferida que ens demana proximitat, que ens demana a nosaltres el que demanaven a Jesús: proximitat, proximitat” (Discurs 19-10- 2014). Preguem amb intensitat durant aquesta setmana, perquè la nostra Església sigui de debò casa d’acollida, hospital que sana, hostal que rep tothom, com aquella del bon samarità.
imprès. Shalom- Girona