I DIUMENGE DE QUARESMA 2024
“L’ESPERIT EMPENYÉ JESÚS CAP AL DESERT. I ES QUEDÀ QUARANTA DIES”
Avui, l’Església celebra la litúrgia del Primer Diumenge de Quaresma. L’evangeli presenta Jesús preparant-se per a la vida pública. Va al desert on passa quaranta dies fent oració i penitència. Allà és temptat per Satanàs.
Nosaltres hem de preparar-nos per a la Pasqua. Satanàs és el nostre gran enemic. Hi ha persones que no hi creuen, diuen que és un producte de la nostra fantasia, o que és el mal en abstracte, diluït en les persones i en el món.
La nostra actitud davant la temptació? Abans: vigilar, pregar i evitar les ocasions. Durant: resistència directa o indirecta. Després: si has vençut, donar gràcies a Déu. Una temptació vençuda és una victòria, és progrés en la santedat. Si no has vençut, demanar perdó i prendre experiència ¿Quina ha estat la teva actitud fins ara?
La Verge Maria va aixafar el cap de la serp infernal. Que Ella ens doni fortalesa per a superar les temptacions de cada dia.
LA QUARESMA: TEMPS DE PENITENCIA I CONVERSIÓ.
La Quaresma, temps de preparació interior a la celebració de la Mort i Resurrecció de Crist, s’inicia amb l’anomenat Dimecres de Cendra.
Cada any aquest dia s’escau en dates diferents, d’acord amb la data mòbil de Pasqua. Pot celebrar-se entre el 4 de febrer i el 10 de març.
El fet que la Quaresma duri quaranta dies és un costum que es va fixar al segle IV. Seguint la tradició, en els segles VI-VII, el dejuni com a pràctica quaresmal va adquirir gran importància.
En la imposició de la cendra, el sacerdot traça una creu sobre el front dels fidels, mentre repeteix les paraules “Converteix-te i creu en l’Evangeli” o “Recorda que pols ets i en pols t’has de convertir”, per recordar-nos que el nostre lloc definitiu és el Cel.
L’ús de la cendra per simbolitzar penitència és costum antic: els jueus, per exemple, acostumaven a cobrir-se de cendra quan feien algun sacrifici, igual que els habitants de Nínive.
També en els primers segles de l’Església, les persones, que volien rebre el Sagrament de la Reconciliació el Dijous Sant, es posaven cendra al cap i es presentaven davant la comunitat vestida amb un “hàbit penitencial”. Això representava la voluntat de convertir-se.
A l’Església catòlica aquesta tradició perdura des del segle IX i existeix per recordar-nos que, al final de la nostra vida, només ens emportarem allò que hàgim fet per Déu i pels altres homes.
CATEQUESI:
Des de la catequesi hem començat la Quaresma, els darrers minuts de les sessions els dedicarem a la vida d’algun Sant de la nostra església.
Aquesta setmana hem explicat la vida de Sant Pau de Tars.
Pau és el nom grec de Saule, home de raça hebrea i de religió jueva, oriünd de Tars de Cilícia, ciutat situada en el sud-est de l’actual Turquia, que va viure durant el segle I després de Crist. Pau va ser, per tant, contemporani de Jesús de Natzaret, tot i que presumiblement no van arribar a trobar-se en vida. Celebrem la seva festa el 25 de gener.
Saule de Tars va ser educat en el fariseisme, una de les faccions del judaisme del segle I. Com ell mateix narra en un dels seus escrits, la Carta als Gàlates, el seu zel pel judaisme el va portar a perseguir al naixent grup dels cristians (Ga 1, 13-14), als quals considerava contraris a la puresa de la religió jueva, fins que en una ocasió, pel camí de Damasc, Jesús mateix se li va revelar i el va cridar a seguir-lo, com abans havia fet amb els apòstols. Saule va respondre a aquesta crida batejant-se i dedicant la seva vida a la difusió de l’evangeli de Jesucrist (Act 26, 4-18).
Després que la Lydia i en Nacho ens presentessin la vida de Sant Pau, hem continuat amb la celebració eucarística llegint les pregàries, passant la panera i cantant per fer la celebració més alegre, més participativa. A part de cantar-nos el Pare nostre, i Ave Maria, ens han cantat una cançó pròpia d’aquest temps litúrgic, Pietat oh Déu.
