Full Parroquial Setembre 8 de 2024
PARAULA DE DÉU
LECTURES DEL DIUMENGE XXIII DE DURANT L’ANY
Primera Lectura
Lectura del llibre d’Isaïes, 35, 4-7a
Digueu als cors alarmats: Sigueu valents, no tingueu por: Aquí teniu el vostre Déu que ve per fer justícia; la paga de Déu és aquí, és ell mateix qui us ve a salvar. Llavors es desclouran els ulls dels cecs i les orelles dels sords s’obriran; llavors el coix saltarà com un cérvol i la llengua del mut cridarà de goig, perquè l’aigua ha brollat a l’estepa, han nascut corrents en el desert, les terres xardoroses ara són estanys, el país de la set és ple d’aigua.
SALM 145
R. Lloa el Senyor, ànima meva.
El Senyor, que es manté fidel per
sempre,
fa justícia als oprimits,
dona pa als qui tenen fam.
El Senyor deslliura els presos. R.
El Senyor dona la vista als cecs,
el Senyor redreça els vençuts,
el Senyor estima els justos,
el Senyor guarda els forasters. R.
Manté les vídues i els orfes,
i capgira els camins dels injustos.
El Senyor regna per sempre;
és el teu Déu, Sió, per tots els segles. R.
Segona Lectura
Lectura de la carta de sant Jaume, 2, 1-5
Germans meus estimats, tot el que rebem de bo, tot do perfecte, prové de dalt, baixa del pare dels estels. En ell, res no canvia, no hi ha ni ombra de variació. Ell ha decidit lliurement que la proclamació de la veritat ens fes néixer a la vida, perquè fóssim com un primer fruit de tot el que ha creat. Acolliu amb docilitat la paraula plantada en vosaltres. És una paraula que té el poder de salvar-vos. Però no us limiteu a escoltar-la, que us enganyaríeu a vosaltres mateixos. L’heu de posar en pràctica. La religió pura i sense tasca als ulls de Déu és que ajudeu els orfes i les vídues en les seves necessitats, i us guardeu nets de la malícia del món.
L’EVANGELI
Lectura de l’evangeli segons sant Marc, 7, 31-37
En aquell temps, Jesús tornà del territori de Tir pel camí de Sidó, i se n’anà cap al llac de Galilea, passant pel territori de la Decàpolis. Li portaren un sord, que a penes sabia parlar, i li demanaren que li imposés les mans. Jesús se l’endugué tot sol, lluny de la gent, li posà els dits a les orelles, escopí i li tocà la llengua, aixecà els ulls al cel, sospirà i digué: «Efatà», que vol dir: «obre’t». A l’instant se li obriren les orelles, la llengua se li deslligà i parlava perfectament. Jesús els prohibí que ho diguessin a ningú, però com més els ho prohibia, més ho explicaven a tothom, i no se’n sabien avenir. Deien: «Tot ho ha fet bé: fa que els sords hi sentin i que els muts parlin».