Full Parroquial Setembre 24 de 2023
PARAULA DE DÉU
LECTURES DEL DIUMENGE XXV DE DURANT L’ANY
Primera Lectura
Lectura del llibre d’Isaïes, 55, 6-9
Cerqueu el Senyor, ara que es deixa trobar, invoqueu-lo, ara que és a prop.
Que els injustos abandonin els seus camins, i els homes malèfics, els seus propòsits; que es converteixin al Senyor i s’apiadarà d’ells, que tornin al vostre Déu, tan generós a perdonar. Perquè els meus pensaments no són els vostres, i els vostres camins no són els meus, diu l’oracle del Senyor. Els meus camins i els meus pensaments estan per damunt dels vostres tant com la distància del cel a la terra.
SALM 144
R. El Senyor és a prop dels qui
l’invoquen.
Us beneiré, Déu meu, dia rere dia,
lloaré per sempre el vostre nom.
El Senyor és gran. No us canseu de
lloar-lo,
que la seva grandesa no té límits. R.
El Senyor és compassiu i benigne,
lent per el càstig, gran en l’amor.
El Senyor és bo per a tothom,
estima entranyablement tot el que ell
ha creat. R.
Són camins de bondat els del Senyor,
les seves obres són obres d’amor.
El Senyor és a prop dels qui l’invoquen,
dels qui l’invoquen amb sinceritat. R.
Segona Lectura
Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Filips, 1, 20c-24,27a
Germans, tant si surto amb vida d’aquesta presó com si he de morir, sé que Crist serà glorificat en el meu cos. Perquè per a mi, viure és Crist, i morir em seria un guany. Però quan penso que mentre continua la meva vida puc
fer un treball profitós, no sé pas què escollir; em trobo pres per aquesta alternativa: d’una banda el meu desig és morir ja per estar amb Crist, cosa incomparablement millor; però d’altra banda, pensant en vosaltres, veig més necessari que continuï la meva vida.
Ara a vosaltres, us demano solament això: que porteu una vida digna de l’evangeli del Crist.
L’EVANGELI
Lectura de l’evangeli segons sant Mateu, 20, 1-16a
En aquell temps, Jesús digué als deixebles aquesta paràbola: «Amb el Regne del cel passa com amb un propietari que sortí de bon matí a llogar treballadors per a la seva vinya: va fer tractes per un jornal, i els envià a la seva tasca.
Sortí altra vegada a mig matí, en trobà d’altres a la plaça sense feina i els digué: «Aneu també vosaltres a la meva vinya; us pagaré el que és just·. I ells hi van anar, pels volts de migdia a mitja tarda, tornà a sortir i va fer el mateix. Una hora abans de pondre’s el sol encara en trobà d’altres i els digué: «Què feu aquí tot el dia desvagats?» ells li contestaren: «És que ningú no ens ha llogat» ell els diu: «Aneu també vosaltres a la meva vinya». Al capvespre, l’amo de la vinya digué a l’encarregat: «Crida als treballadors i paga’ls el jornal.
Començà pel que havien vingut més tard i acaba pels primer». Vingueren, per tant, els qui feia una hora que treballaven, i cobraren el jornal sencer, quan tocava als primer, es pensaren que cobrarien més, però van cobrar el mateix jornal. En veure això, rondinaven i deien al propietari: «Aquests darrers han treballat només una hora i els pagues igual que a nosaltres, que hem hagut de suportar tot el pes de la jornada i la calor». Ell va respondre a un d’aquests: «Company, quin mal t’he fet? No havíem fet tractes per un ornal? Doncs pren el que et toca i vés-te’n. A aquest darrer jo li vull donar igual que a tu. Què no puc fer el que vull a casa meva? Tens enveja perquè jo sóc generós?» així els darrers passaran a primers, i els primers, a darrers».