Full Parroquial Març 21
PARA ULA DE DÉU
LECTURES DEL DIUMENGE CINQUÈ DE QUARESMA
Primera Lectura
Lectura del segon llibre de Jeremies, 31, 31-34
Vindran dies, diu l’oracle del Senyor, que pactaré amb el casal d’Israel i amb el casal de Judà una aliança nova. No serà com l’aliança que vaig pactar amb els seus pares el dia que els vaig donar la mà per fer-los sortir del país d’Egipte. Aquella aliança, ells la van trencar, tot i que jo era el seu amo, diu l’oracle del Senyor.
L’aliança que jo pactaré després d’aquells dies amb el casal d’Israel serà aquesta, diu l’oracle del Senyor: posaré la meva llei en el seu interior, l’escriuré en els seus cors. Llavors jo seré el seu Déu, i ells seran en meu poble. No caldrà que s’instrueixin l’un a l’altre dient: «Coneixeu qui és el Senyor», perquè tots em reconeixeran, del més petit al més gran, diu l’oracle del Senyor, ja que els perdonaré la culpa i no recordaré més el seu pecat.
SALM 50
R. Déu meu, creeu en mi un cor ben
pur.
Compadiu-vos de mi, Déu meu, vós
que estimeu tant;
vós que sou tan bo, esborreu les meves
faltes;
renteu-me ben bé de les culpes,
purifiqueu-me dels pecats.
Déu meu, creeu en mi un cor ben pur,
feu renéixer en mi un esperit ferm.
No em llenceu de la vostra presència,
ni em prengueu vostre esperit sant.
Torneu-me el goig de la vostra salvació,
que em sostingui un esperit
magnànim.
Ensenyaré els vostres camins als
pecadors,
i tornaran a vós els qui us han
abandonat.
Segona Lectura
Lectura de la carta als cristians hebreus, 5, 7-9
Germans, Jesús, durant la seva vida mortal, s’adreçà a Déu, que el podia salvar de la mort, pregant-lo i suplicant-lo amb grans clams i amb llàgrimes.
Déu l’escoltà per la seva submissió. Així, tot el que era el Fill, aprengué en els sofriments què és obeir, i un cop consagrat sacerdot es convertí en font de salvació eterna per a tots els que se li sotmeten.
L’Evangeli
Lectura de l’evangeli segons sant Joan, 12, 20-33
En aquells temps, alguns d’entre els grecs que havien pujat a Jerusalem per adorar Déu en ocasió de la festa anaren a trobar Felip, que era de Betsaida de Galilea, i li pregaven: «Senyor, voldríem veure Jesús». Felip anà a dir-ho a Andreu i tots dos ho digueren a Jesús. Jesús els respongué: «Ha arribat l’hora que el Fill de l’home serà glorificat.
Us ho dic amb tota veritat: si el gra de blat, quan cau a terra, no mor, queda sol, però si mor, dona molt de fruit. Els qui estimen la seva pròpia vida la perden; els qui no l’estimen en aquest món la guarden per a la vida eterna. Si algú es vol fer servidor meu, que em segueixi, i s’estarà on jo m’estic. El Pare honorarà els qui es fan servidors meus. En aquests moment em sento torbat. Què he de dir? Pare, salveu-me d’aquesta hora? No és per arribar a aquesta hora, que jo he vingut.
Pare, glorifiqueu el vostre nom». Una veu va dir del cel estant: «Ja l’he glorificat, però encara el glorificaré». La gent que ho sentí deia que havia estat un tro; d’altres deien que un àngel li havia parlat. Jesús els digué: «No és per mi que s’ha sentit aquesta veu, és per vosaltres. Ara és el moment que aquest món serà condemnat. Ara el sobirà d’aquest món serà expulsat, i jo, quan seré enlairat damunt la terra, atrauré tothom cap a mi». Deia això indicant com havia de ser la seva mort.