Full Parroquial Març 14
PARAULA DE DÉU
LECTURES DEL DIUMENGE QUART DE QUARESMA
Primera Lectura
Lectura del segon llibre de les Cròniques, 36, 14-16.19-23
En aquells dies, tots els grans sacerdots i el poble reincidien contínuament en la culpa d’imitar tots els costums abominables de les altres nacions, profanant així el temple del Senyor, que ell havia consagrat a Jerusalem. El Senyor, Déu dels seus pares, els enviava cada dia missatgers que els amonestessin, perquè li dolia de perdre el seu poble i el lloc on residia. Però ells es burlaven dels missatgers de Déu, no feien cas del que els deia i escarnien els seus profetes, fins que el Senyor arribà a enutjar-se tant contra el seu poble que ja no hi havia remei. Llavors els caldeus incendiaren el temple de Déu, derrocaren les muralles de Jerusalem, calaren foc a tots els seus palaus i destruïren tots els objectes preciosos.
El rei dels caldeus deportà a Babilònia els qui s’havien escapat de morir per l’espasa, i se’ls quedà per esclaus d’ell i dels seus fills, fins que passaren a domini persa. Així es complí la paraula que el Senyor havia anunciat per boca de Jeremies: el país fruí dels anys de repòs que li pertocaven; tot el temps que quedà desolat, el país va reposar, fins haver complert setanta anys.
Però l’any primer de Cir, rei de Pèrsia, el Senyor, per complir la paraula que havia anunciat per boca de Jeremies, desvetllà l’esperit de Cir, rei Pèrsia, perquè promulgués, de viva veu i per escrit, un edicte que deia: «Cir, rei de Pèrsia, fa aquesta declaració: el Senyor, el Déu del cel, m’ha donat tots els reialmes de la terra i m’ha encoratjat que li construís un temple a Jerusalem, ciutat de Judà. Si entre vosaltres hi ha algú del seu poble, que el Senyor sigui amb ell i que hi pugi».
SALM 136
R. Si mai t’oblidava, Jerusalem, que se m’encasti la llengua al paladar.
Vora els rius de Babilònia ens assèiem
tot plorant l’enyorança de Sió.
Teníem penjades les lires als salzes
que hi ha a la ciutat.
Quan volíem que cantéssim els qui ens havien deportat,
quan demanaven cants alegres els qui ens havien entristit,
i ens deien: «Canteu-nos algun càntic de Sió».
Com podíem cantar cants al Senyor
en una terra estrangera? Si mai t’oblidava,
Jerusalem, que se’m paralitzi la mà dreta.
Segona Lectura
Lectura de la carta de sant Pau als cristians d’Efes, 2, 4-10
Germans, Déu, que és ric en amor, ens ha estimat tant que ens ha donat la vida juntament amb Crist, a nosaltres, que érem morts per les nostres culpes. És per gràcia que Déu us ha salvat. I juntament amb Jesucrist ens ha ressuscitat i ens ha entronitzat en les regions celestials, perquè davant dels segles que vindran quedi ben clara la riquesa de la seva gràcia i la bondat que ha tingut per nosaltres en Jesucrist. A vosaltres, que heu cregut, us ha salvat per gràcia. No ve de vosaltres: és un do de Déu. No és fruit d’unes obres, perquè ningú no pugui gloriar-se’n; som obra seva: ell ens ha creat en Jesucrist per dedicar-nos a unes bones obres que ell havia preparat perquè visquem practicant-les.
L’EVANGELI
Lectura de l’evangeli segons sant Joan, 3, 14-21
En aquells temps, digué Jesús a Nicodem: «Com Moisès en el desert enlairà la serp, també el Fill de l’home ha de ser enlairat, perquè tots els qui creuen en ell tinguin vida eterna. Déu estimà tant el món que ha donat el seu Fill únic perquè no es perdi ningú dels qui creuen en ell, sinó que tinguin vida eterna. Déu envià el seu Fill al món no perquè el condemnés, sinó per salvar el món gràcies a ell. Els qui creuen en ell no seran condemnats.
Els qui no hi creuen ja han estat condemnats, per no haver cregut en el nom del Fill únic de Déu. Déu els ha condemnat perquè, quan la llum ha vingut al món, s’han estimat més la foscor que la llum. És que no es comportaven com cal. Tothom qui obra malament té odi a la llum i es vol quedar en la foscor, perquè la llum descobriria con són les seves obres. Però els qui viuen d’acord amb la veritat busquen la plena llum i que tothom vegi què fan, ja que ho fan segons Déu».