Full Parroquial Juny 27
PARAULA DE DÉU
LECTURES DEL DIUMENGE XIII DE DURANT L’ANY
Primera Lectura
Lectura del llibre de la Saviesa, 1, 13-15.2, 23-24
Déu no va fer la mort, ni li agrada que l’home perdi la vida; tot ho ha creat perquè existeixi, ha format el món perquè l’home visqui, sense posar-hi cap mena de verí de mort. El reialme de la mort no és de la terra, perquè la bondat i la justícia són immortals. Déu no creà l’home sotmès a la mort, sinó a imatge de la seva existència eterna. Però l’enveja del diable va introduir la mort al món, i els partidaris d’ell són els qui en fan l’experiència.
SALM 29
R. Amb quin goig us exalço. Senyor!
Amb quin goig us exalço, Senyor.
M’heu tret a flor d’aigua quan m’ofegava,
i no heu permès que se n’alegrin els enemics.
Senyor, m’heu arrencat de la terra dels morts.
Quan ja m’hi enfonsava, m’heu tornat a la vida.
Canteu al Senyor, els qui l’estimeu,
enaltiu la seva santedat.
El seu rigor dura un instant;
El seu favor, tota la vida.
Cap al tard tot eren plors,
l’endemà són crits de joia.
Escolteu, Senyor, compadiu-vos de mi, ajudeu-me, Senyor.
Heu mudat en joia les meves penes, Senyor.
Déu meu, us lloaré per sempre.
Segona Lectura
Lectura de la segona carta de sant Pau als cristians de Corint, 8, 7.9.13-15
Germans, vosaltres teniu abundantment de tot: fe, doctrina, coneixement, interès per tot, i fins l’amor amb què us estimem. Sigueu també generosos en aquest favor que us demano. Coneixeu prou bé la generositat de Jesucrist, el nostre Senyor: ell, que és ric, es va fer pobre per vosaltres, per enriquir-vos amb la seva pobresa. No seria just que, per alleujar els altres, vosaltres patíssiu estretor. Més aviat, que en el moment present, buscant la igualtat, allò que us sobra a vosaltres compensi el que els falta a ells, i si un dia els sobra a ells, que supleixi el que us farà falta a vosaltres, mirant que hi hagi igualtat. És allò que diu l’Escriptura: «Ni als qui n’havien recollit molt els en sobrava, ni als qui n’havien recollit poc els en faltava».
L’EVANGELI
Lectura de l’evangeli segons sant Marc, 5, 21-24.35b-43
En aquell temps, Jesús arribà en barca a l’altra riba del llac. Molta gent es reuní al seu voltant, i es quedà vora l’aigua. Mentrestant, arribà un dels caps de la sinagoga, que es deia Jaire, i, així que el veu se li llença als peus i, suplicant-lo amb tota l’ànima li diu: «La meva filla s’està morint. Veniu a imposar-li les mans perquè es posi bé i no es mori». Jesús se n’anà amb ell, i el segui molta gent. Arriben uns de casa del cap de la sinagoga i li diuen: «La teva filla és morta. Què en trauràs d’amoïnar el mestre?». Però Jesús, sense fer cas del que acabava de sentir, diu al cap de la sinagoga: «Tingues fe i no tinguis por». I només va permetre que l’acompanyessin Pere, Jaume i Joan, el germà de Jaume.
Quan arriben a la casa del cap de la sinagoga, veu l’aldarull de la gent, que plorava i cridava fins a eixordar. Ell entra a casa i el diu: «Què són aquest aldarull i aquests plors? La criatura no és morta, sinó que dorm». Ells se’n reien, però Jesús els fa sortir tots, pren només el pare i la mare de la nena amb els qui l’acompanyaven, entra a l’habitació, li dona la mà i li diu: «Talitha, qumi» que vol dir: «Noia, aixeca’t». A l’instant la noia, que tenia dotze anys, s’aixecà i es posà a caminar. Ells no se’n sabien avenir. Jesús els prohibí, de tota manera, que fessin saber què havia passat. I els digué que donessin menjar a la noia.