Full Parroquial 3 de gener
PARAULA DE DÉU
LECTURES DEL DIUMENGE SEGON DE NADAL
Primera Lectura
Lectura del llibre de Jesús, fill de Sira, 24. 1-4.12-16
La saviesa s’elogia ella mateixa, es gloria enmig del seu poble, parla en la reunió del poble de l’Altíssim, es gloria davant dels seus estols, s’enalteix enmig del poble, s’admira d’ella mateixa en la reunió santa, fa el seu elogi davant la multitud dels elegits i entre els beneïts es proclama beneïda, dient: «El Senyor de l’univers en donà una ordre; el qui em va crear i m’assenyala on plantaré la meva tenda em digué: “Acampa entre el fills de Jacob, fes d’Israel la teva heretat, treu nous plançons entre els meus elegits”. M’ha creat abans del temps, des del principi, i mai més no deixaré d’existir. Li dono culte davant d’ell al temple sant. Així m’he establert a Sió, m’ha fet trobar el repòs a la ciutat que ell i jo estimem, exerceixo el meu poder a Jerusalem. He tret brotada en un poble ple de glòria, en la possessió del Senyor, en la seva heretat; estaré per sempre en la reunió dels sants».
SALM 1147
R. el qui és la paraula es va fer home i plantà entre nosaltres el seu tabernacle.
Glorifica el Senyor el teu Déu,
canta lloances al teu Déu,
que assegura les teves portes i beneeix dintre teu els teus fills.
Manté la pau al teu territori i el sacia amb la flor del blat.
Envia ordres a la terra,
i la seva paraula corre de pressa, no es detura.
Anuncia les seves paraules als fulls de Jacob,
als fills d’Israel els seus decrets i decisions.
No ha obrat així amb cap altre poble,
no els ha fet conèixer les seves decisions.
Segona Lectura
Lectura de la carta de san Pau als cristians d’Efes, 2, 3-6.15-18
Beneït sigui el Déu i Pare de nostre Senyor Jesucrist, que en ha beneït en Crist amb tota mena de benediccions espirituals dalt del cel; ens elegí en ell abans de crear el món, perquè fóssim sants, irreprensibles als seus ulls. Per amor ens destinà a ser fills seus per Jesucrist, segons la seva benèvola decisió, que dona lloança a la grandesa dels favors que ens ha concedit en el seu Estimat. Per això, ara que ha sentit parlar de la fe que teniu en Jesús, el Senyor, i del vostre amor per tots els fidels, jo no em canso de donar gràcies per vosaltres, i us recordo en les meves pregàries, demanant al Déu de nostre Senyor Jesucrist, el Pare gloriós, que us concedeixi els dons espirituals d’una comprensió profunda i de seva revelació, perquè conegueu de veritat qui és ell: demanant-li també que il·lumini la mirada interior del vostre cor, perquè conegueu a quina esperança ens ha cridat, quines riqueses de glòria us té reservades, l’heretat que ell us dona entre els sants.
L’EVANGELI
Lectura de l’evangeli segons sant Joan, 1, 1-5.9-14
Al principi ja existia el qui és la Paraula. La Paraula era Déu i la Paraula era Déu. Era, doncs, amb Déu al principi. Per ell tot ha vingut a l’existència, i res del que ha vingut a existir no hi ha vingut sense ell. Tenia en ell la Vida, i la Vida era la Llum dels homes. La llum resplendeix en la foscor, però la foscor no ha pogut ofegar-la.
Existia el qui és la Llum veritable, la que, al venir al món, il·lumina tots els homes. Era present al món, al món que li deu l’existència, però el món no l’ha reconegut. Ha vingut a casa seva, i els seus no l’han acollit. Però a tots els qui l’han rebut, als qui creuen en el seu nom, els concedeix poder ser fills der Déu. No són nascuts per descendència de sang, ni per voler d’un pare o pel voler humà, sinó de Déu mateix. El qui és la Paraula es va fer home i plantà entre nosaltres el seu tabernacle, i hem contemplat la seva glòria, que li pertoca com a Fill únic del Pare, ple de gràcia i de veritat.