Full Parroquial 3 d´abril
PARAU LA DE DÉU
Lectures del diumenge cinquè de Quaresma
Primera Lectura
Lectura del llibre d’Isaïes, 43, 16-21
El Senyor, el qui obrí enmig del mar un camí, una ruta enmig de l’aigua impetuosa, el qui feu sortir per a la batalla carros i cavalls, guerrers valents i fornits i tots caigueren, no s’aixecaren mai més, s’apagaren com un ble consumit, ara diu això: «No recordeu més els temps passats, no penseu més en les coses antigues; estic a punt de fer una cosa nova que ja comença a néixer, no us n’adoneu? Pel desert faré que hi passi un camí, que corrin rius per la solitud, els animals feréstecs, xacals i estruços em glorificaran en veure que poso aigua en el desert, que abunden els rius en la solitud perquè begui el meu poble, que jo m’he escollit. Aquest poble que m’he configurat proclamarà la meva lloança».
SALM 125
R. És magnífic el que el Senyor fa en
favor nostre,
amb quin goig ho celebrem!
Quan el Senyor renovà la vida de Sió
ho crèiem un somni:
la nostra boca s’omplia d’alegria,
de crits i de rialles.
Els altres pobles es deien: «És magnífic
el que el Senyor fa en favor d’ells».
És magnífic el que el Senyor fa en favor
nostre,
amb quin goig ho celebrem.
Renoveu la nostra vida, Senyor,
com l’aigua renova l’estepa del
Negueb.
Els qui sembraven amb llàgrimes als
ulls
criden de goig a la sega.
Sortien a sembrar tot plorant,
emportant-se la llavor,
i tornaran cantant d’alegria,
duent a coll les seves garbes.
Segona Lectura
Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Filips, 3, 8-14
Germans, tots els avantatges que jo pogués tenir els considero desavantatjosos comparats amb el valor que té poder conèixer Jesucrist, el meu Senyor. Per ell m’he avingut a perdre tot avantatge i a considerar-lo escòria a canvi de guanyar Crist i veure’m incorporat a ell. Ni tan sols soc just gràcies a una justícia meva guanyada perquè he observat la Llei, sinó gràcies a aquella justícia que Déu dona als creients.
El meu desig és conèixer Crist i experimentar el poder de la seva resurrecció, compartir la seva passió i configurar-me a la seva mort, per poder arribar finalment a ressuscitar d’entre els morts. No vull pas dir amb això que ja he obtingut aquella plenitud que busco; corro amb l’esperança d’apoderar-me’n; puc fer-ho, ja que Jesucrist s’apoderà de mi. Germans, no m’imagino pas haver-me’n apoderat; el que faig és oblidar-me dels avantatges que he deixat enrere i llançar-me tot jo cap allò que tinc al davant; corro cap a la meta per guanyar el premi de la cursa que Déu ha convocat allà dalt en Jesucrist.
L’Evangeli
Lectura de l’evangeli segons sant Joan, 8, 1-11
En aquell temps, Jesús se n’anà a la muntanya de les Oliveres i l’endemà de bon matí es presentà de nou al temple. Tothom acudia al seu entorn, i ell,
assegut, els ensenyava. Els mestres de la Llei i els fariseus li portaren una dona que havia estat sorpresa cometent adulteri. La posaren al mig i li digueren: «Mestre, aquesta dona ha estat sorpresa en el moment de cometre adulteri. Moisès en la Llei ens ordenà d’apedregar-les, aquestes dones. I vós,
què hi dieu?». Li feien aquesta pregunta insidiosament, buscant un pretext per acusar-lo. Però Jesús s’ajupí i s’entretenia dibuixant a terra amb el dit. Ells continuaren insistint amb la seva pregunta. Llavors Jesús alçà el cap i els digué:«Aquell de vosaltres que no tingui cap pecat que comenci a tirar pedres».
Després s’ajupí i continuà dibuixant a terra. Ells, quan van sentir això, s’anaren retirant l’un darrere l’altre, començant pels més vells. Jesús es quedà sol, i la dona era allà al mig. Jesús alçà el cap i digué a la dona: «On són? Ningú no t’ha condemnat?». Ella contestà: «Ningú, Senyor». Jesús digué: «Tampoc jo no et condemno. Ves-te’n, i d’ara endavant no pequis més».