Full Parroquial 22 de desembre 2024
PARAULA DE DÉU
LECTURES DEL DIUMENGE QUART D’ADVENT
Primera Lectura
Lectura de la profecia de Miquees, 5, 1-4a
Això diu el Senyor: «Tu Betlem Efrata, petita per figurar entre les famílies de Judà: de tu en sortirà el qui ha de regir Israel». Els seus orígens són llunyans, des dels temps eterns. Els tindrà abandonats fins que la mare haurà tingut un fill; aleshores la resta dels germans tornarà cap al poble d’Israel.
Es presentarà a fer de pastor amb la majestat del seu Déu, amb la glòria del nom del Senyor. I viuran en pau, perquè ara serà gran d’un cap a l’altre de la terra. Ell serà la pau.
SALM 79
R. Déu de l’univers, renoveu-nos,
feu-nos veure la claror de la vostra
mirada, i serem salvats.
Pastor d’Israel, escolteu-nos.
Vós que teniu querubins per
carrossa,
desvetlleu el vostre poder,
veniu a salvar-nos. R.
Déu de l’univers,
gireu des del cel els vostres ulls,
veniu i visiteu aquesta vinya,
que la vostra mà havia plantat
i havia fet robusta i forta”. R.
Que la vostra mà reposi
sobre l’home que serà el vostre braç
dret,
el fill de l’home a qui vós doneu la
força.
No ens apartarem mai més de vós;
guardeu-nos vós la vida
perquè invoquem el vostre nom. R.
Segona Lectura
Lectura de la carta de sant Pau als cristians hebreus, 10, 5-10
Germans, Crist deia a Déu quan entrà al món: «No voleu oblacions ni sacrificis, però m’heu format un cos; no exigiu l’holocaust ni l’expiació.
Per això us dic: Com està escrit de mi en el llibre, Déu meu, vinc a fer la vostra voluntat». Primer ha dit: «Les oblacions i els sacrificis, l’holocaust i l’expiació, no els voleu ni els exigiu», encara que totes aquestes ofrenes són precisament les que la llei prescrivia. Després afegeix: «Vinc a fer la vostra voluntat». Adoneu-vos com suprimeix tot el que deia abans i ho substitueix pel que diu després. A nosaltres ens ha santificat l’ofrena del cos de Jesucrist, feta una vegada per sempre per complir aquesta «voluntat» de Déu.
L’EVANGELI
Lectura de l’evangeli segons sant Lluc, 1, 39-45
Per aquells dies, Maria se n’anà decididament a la Muntanya, a la província de Judà; entrà a casa de Zacaries i saludà Elisabet. Tan bon punt Elisabet va sentir la salutació de Maria el nen saltà dins les seves entranyes, i Elisabet, plena de l’Esperit Sant, cridà amb totes les seves forces: «Ets beneïda entre totes les dones i és beneït el fruit de les teves entranyes.
Qui soc jo perquè la mare del meu Senyor vingui a visitar-me? Mira: tan bon punt he sentit la teva salutació, el nen ha saltat d’entusiasme dins les meves entranyes. Feliç tu que has cregut! Allò que el Senyor t’ha fet saber, es complirà».