Full Parroquial 20 de febrer
PARAULA DE DÉU
Lectures del setè diumenge de durant l’any
Primera Lectura
Lectura del primer llibre de Samuel, 26, 2.7-9.2-13.22-23
En aquells dies, Saül, amb tres mil homes d’entre els millors guerrers d’Israel, baixà al desert de Zif a buscar-hi David. David i Abisai entraren de nit al campament de Saül, i el trobaren adormit, ajagut al centre de tots. Tenia la llança clavada a terra vora el seu capçal. Tot al voltant jeien Abner i els altres homes. Abisai digué a David: «Avui Déu ha fet caure el teu enemic a les teves mans. Ara mateix el clavaré a terra d’una llançada. No en caldran pas dues». Però David contestà: «No el matis pas. Qui quedaria net de culpa si amb les meves mans feia res de mal a l’Ungit del Senyor?».
Llavors David agafà la llança i el gerro d’aigua que Saül tenia vora el capçal i se n’anaren. Ningú no ho veié, ni se n’adonà, ni es despertà.
Tothom dormia. El Senyor havia fet caure sobre ells un son profund. David passà a l’altra banda i s’aturà un tros lluny, dalt de la muntanya. Els separava una bona distància.
David cridà: «Aquí tinc la llança del rei. Que vingui a buscar-la un dels teus homes.
I que el Senyor recompensi aquell de nosaltres que és de debò magnànim i lleial; avui el Senyor t’havia posat a les meves mans, però jo no he volgut fer res de mal a l’Ungit del Senyor».
SALM 102
R. El Senyor és compassiu i benigne.
Beneeix el Senyor, ànima meva,
del fons del cor beneeix el seu nom.
Beneeix el Senyor, ànima meva,
no t’oblidis dels seus favors.
Ell et perdona les culpes i et guareix
de tota malaltia;
rescata de la mort la teva vida i et
sacia d’amor fascinant.
El Senyor és compassiu i benigne,
lent per al càstig, ric en l’amor.
No ens castiga els pecats com
mereixíem,
no ens paga com deuria les nostres
culpes.
Llença les nostres culpes lluny de
nosaltres com l’Orient és lluny de
l’Occident.
Com un pare s’apiada dels fills, el
Senyor s’apiada dels fidels.
Segona Lectura
Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Corint, 15, 45-49
Germans, quan Déu modelà Adam, el primer home, es convertí en un ésser animat, però el darrer Adam es convertí en Esperit que dona vida. No va ser primer el cos espiritual, sinó el cos animal. El cos espiritual vingué després. El primer home, fet de terra, era de pols. Però el segon home és del cel. Tal com era el de pols són tots els de pols, i tal com és el del cel seran tots els del cel. Abans érem semblants a l’home fet de pols: després serem semblants a l’home que és del cel.
L’Eva ngeli
Lectura de l’evangeli segons sant Lluc, 6, 17.27-38
En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «A vosaltres que escolteu, jo us dic: Estimeu els enemics, feu be als qui no us estimen, beneïu els qui us maleeixen, pregueu per aquells que us ofenen. Si algú et pega en una galta, para-li l’altra.
Si algú et pren el mantell, no li neguis el vestit. Dona a tothom qui et demani, i no reclamis allò que és teu als qui t’ho hagin pres. Feu als altres allò que voleu que ells us facin. Si estimeu els qui us estimen, qui us ho ha d’agrair? També els pecadors estimen aquells que els estimen. Si heu fet bé als qui us en fan, qui us ho ha d’agrair? També ho fan els pecadors. Si presteu diners als qui de cert us els tornaran, qui us ho ha d’agrair? També els pecadors presten diners als pecadors quan saben que els recobraran.
Però vosaltres heu d’estimar els enemics. Heu de fer bé i prestar sense esperar de rescabalar-vos: llavors la vostra recompensa serà gran i sereu fills de l’Altíssim, que és bo amb els desagraïts i amb els dolents.
Sigueu compassius com ho és el vostre Pare. No judiqueu i Déu no us judicarà.
No condemneu i Déu no us condemnarà. Absoleu i Déu us absoldrà. Doneu i Déu us donarà. Us abocarà a la falda una bona mesura, atapeïda, sacsejada i curulla fins a vessar. Déu us farà la mesura que vosaltres hauríeu fet».