Full Parroquial 2 d’octubre
PARAULA DE DÉU
Lectures del diumenge XXVII de durant l’any
Primera Lectura
Lectura de la profecia d’Habacuc, 1, 2-3.22, -4
Fins quan, Senyor, demanaré auxili i no m’escoltareu? Cridaré: «Violència », i no em salvareu? Per què deixeu que vegi aquestes calamitats i contempli tantes penes? Tinc davant els ulls devastacions i violències; hi ha baralles i s’aixequen discòrdies.
El Senyor em respongué: «Escriu una visió, grava-la sobre tauletes d’argila, que es puguin llegir corrents. És una visió per a un moment determinat, que aspira al seu terme, i no fallarà. Espera-la, si es retardava; segur que vindrà, no serà ajornada.
L’home d’esperit orgullós se sentirà insegur, però el just viurà perquè ha cregut».
SALM 94
R. Tant de bo que avui sentíssiu la veu
del Senyor: «No enduriu els vostres
cors».
Veniu, celebrem el Senyor amb crits de
festa,
aclamem la Roca que ens salva;
presentem-nos davant seu a lloar-lo,
aclameu-lo amb els nostres cants. R.
Veniu, prostrem-nos a adorem-lo,
agenollem-nos davant el Senyor, que
ens ha creat.
Ell és el nostre Déu,
i nosaltres som el poble que ell
pastura,
el ramat que ell mateix guia. R.
Tant de bo que avui sentíssiu la seva
veu;
«No enduriu els cors com a Meribà,
com el dia de Massà, en el desert, quan
van posar-me a prova el vostres
pares,
i em temptaren, tot i haver vist les
meves obres». R.
Segona Lectura
Lectura de la segona carta de sant Pau a Timoteu, 1, 6-8.13-14
Estimat, et recomano que procuris revifar la flama del do de Déu que portes en virtut de la imposició de les meves mans. L’Esperit que Déu ens ha donat no és de covardia, sinó de fermesa, d’amor i de seny. Per tant, no t’avergonyeixis ni del testimoni que donà el nostre Senyor ni de mi, que estic empresonat per ell; tot el que has de sofrir juntament amb l’obra de l’evangeli, suporta-ho amb la fortalesa que Déu ens dona.
Tingues com a norma la doctrina sana que has escoltat dels meus llavis, i viu en la fe i en l’amor de Jesucrist. El tresor que t’ha estat confiat és valuós. Guarda’l amb la força de l’Esperit Sant que viu en nosaltres.
L’Evangeli
Lectura de l’evangeli segons sant Lluc, 17, 5-10
En aquell temps, els apòstols digueren al Senyor: «Doneu-nos més fe».
El Senyor els contestà: «Només que tinguéssiu una fe menuda com un gra de mostassa, si dèieu a aquesta morera: “Arrenca’t de soca-rel i planta’t al mar”, us obeiria.
Suposem que algú de vosaltres té un esclau llaurant o pasturant el ramat.
Quan ell torna del camp, li dieu mai que entri de seguida i segui a taula? No li dieu, més aviat, que prepari el sopar, que estigui a punt de servir-vos mentre mengeu i beveu, i que ell menjarà i beurà després? I quan l’esclau ha complert aquestes ordres, qui ho agraeix? Igualment vosaltres, quan haureu complert tot allò que Déu us mana, digueu: “Som servents sense cap mèrit: no hem fet altra cosa que complir el nostre deure”».