Full Parroquial 16 de gener
PARAULA DE DÉU
Lectures del segon diumenge de durant l’any
Primera Lectura
Lectura del llibre del profeta Isaïes, 62, 1-5
Per amor de Sió no vull callar, no vull reposar per Jerusalem fins que aparegui com un raig de llum el seu bé, i la seva salvació com una torxa encesa.
Els altres pobles veuran el teu bé, tots els reis veuran la teva glòria i et donaran un nom nou que els llavis del Senyor designaran. Serà una corona magnífica a les mans del Senyor, i una diadema reial a les mans del teu Déu.
No et podran dir mes «L’abandonada», no podran dir «La desolada» a la teva terra: a tu et diran «Jo-me-l’estimo», i a la teva terra, «Té marit», perquè el senyor t’estimarà, i tindrà marit la teva terra. El qui t’haurà reconstruït et prendrà per esposa com un jove esposa una donzella; el teu Déu estarà content de tenir-te com el nuvi està content de tenir la núvia.
SALM 95
R. Conteu a tots els pobles els prodigis
del Senyor.
Canteu al Senyor un càntic nou,
canteu al Senyor arreu de la terra;
canteu al Senyor, beneïu el seu nom.
Anuncieu de dia en dia que ens ha
salvat;
conteu a les nacions la seva glòria,
conteu a tots els pobles els seus
prodigis.
Doneu al Senyor, famílies dels pobles,
doneu al Senyor honor i majestat,
tributeu al Senyor l’honor del seu nom.
Adoreu el Senyor, s’apareix la seva
santedat.
Que tremoli davant d’ell tota la terra.
Digueu a tots els pobles: «El Senyor és
rei!».
Sentencia amb raó les causes dels
pobles.
Segona Lectura
Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Corint, 12, 5-11
Germans, els dons que rebem són diversos, però l’Esperit que els distribueix és un de sol. Són diversos els serveis, però és un de sol el Senyor a qui servim. Són diversos els miracles, però tot són obra d’un sol Déu, que els fa valent-se de cadascun de nosaltres. Les manifestacions de l’Esperit distribuïdes a cadascú són en bé de tots. Un, gràcies a l’Esperit, rep el do d’una paraula profunda; un altre, per obra d’aquest mateix Esperit, rep el do de desglossar les veritats; un altre, en virtut del mateix Esperit, rep el do de la fe; un altre, el do de donar la salut als malalts; en virtut de l’únic Esperit, un altre el do de fer miracles; un altre el do de profecia, el de distingir si un esperit és fals o autèntic; un altre, el do de parlar llenguatges misteriosos; un altre, el do d’interpretar-los.
L’Evangeli
Lectura de l’evangeli segons sant Joan, 2, 1-12
En aquell temps, se celebrà un casament a Canà de Galilea. Hi havia la mare de Jesús. També Jesús i els seus deixebles hi foren convidats.
Veient que s’acabava el vi, la mare de Jesús li diu: «No tenen vi». Jesús li respon: «Mare, per què m’ho dius a mi? Encara no ha arribat la meva hora».
Llavors la seva mare diu als qui servien: «Feu tot el que ell us digui». Hi havia allí sis piques de pedra destinades a la purificació usuals entre els jueus.
Cada una tenia una cabuda de quadre a sis galledes. Els diu Jesús: «Ompliu d’aigua aquestes piques». Ells les ompliren fins dalt. Llavors els digué: «Ara traieu-ne i porteu-ne al cap de servei». Ells n’hi portaren. El cap de servei tastà aquella aigua, que s’havia tornat vi. Ell no sabia d’on era, però ho sabien molt bé els qui servien, perquè ells mateixos havien tret l’aigua. El cap de servei, doncs, cridà el nuvi i li diu: «Tothom serveix primer els millors vins i, quan els convidats ja han begut molt, els vins més ordinaris; però tu has guardat fins ara el vi millor».
Així començà Jesús els seus miracles a Canà de Galilea. Així manifestà la seva glòria, i els seus deixebles cregueren en ell.