Full Parroquial 15 de novembre
PARAULA DE DÉU
LECTURES DEL DIUMENGE XXXIII DE DURANT L’ANY
Primera Lectura
Lectura del llibre dels Proverbis, 31, 10-13.19-20.30-31
Que en té, de valor, una bona esposa! És molt més preuada que les perles.
El cor del seu marit hi confia, no són escassos els guanys que en traurà. Durant tota la vida el farà feliç, i no desgraciat. Es procura la llana i el lli, que les seves mans transformen com vol. Pren a les mans la filosa, i els seus dits agafen el fus. Obre les mans als pobres, allarga el braç als indigents.
L’encant és aparença, la bellesa s’esvaeix; l’esposa que creu en el Senyor és la que val tots els elogis. Dediqueu-li cants pels fruits del seu treball: que la seva obra l’elogiï davant de tot el poble.
SALM 127
R. Feliç tu, fidel del Senyor.
Feliç tu, fidel del Senyor, que vius
seguint els seus camins.
Menjaràs del fruit del teu treball,
seràs feliç i tindràs sort.
La teva esposa fruitarà com una parra
dins la intimitat de casa teva,
veuràs els fills com a plançons
d’olivera al voltant de la taula.
És així com els fidels del Senyor seran
beneïts.
Que el Senyor et beneeixi des de Sió.
Que tota la vida puguis veure
prosperar Jerusalem.
Segona Lectura
Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Tessalònica, 5, 1-6
Germans, no cal que us escrivim quan i en quins moments arribarà el Dia del Senyor: vosaltres mateixos ja sabeu prou bé que vindrà com un lladre a la nit. La gent es pensarà que tot està en pau i ben assegurat, quan de sobte vindrà la devastació, com els dolors a la dona quan ha de tenir un fill, i no se n’escaparà ningú. Però a vosaltres, germans, que no viviu en la foscor, aquell dia no us podrà sorprendre con un lladre, ja que tots sou fills de la llum i del dia. No som pas de la nit ni de la foscor. Per això no hem de dormir, com els altres, sinó vetllar i viure sòbriament.
L’EVANGELI
Lectura de l’evangeli segons sant Mateu, 25, 14-15.19-20
En aquell temps, Jesús digué als deixebles aquesta paràbola: «Un home que se n’anava fora del país cridà els seus administradors i els confià els seus béns. A un li donà cinc milions, a altres dos i a l’altre un, segons la capacitat de cadascú, i se n’anà.
Al cap de molt temps l’amo tornà i els demanà comptes. Es presentà primer el qui havia rebut cinc milions, portà també els cinc que havia guanyat i digué: Senyor, m’havíeu confiat cinc milions i n’he guanyat cinc més.