CONCERT DE MÚSICA SACRA BANYOLES Divendres 18 de novembre de 2022 a les 20 h.
CAPELLA DE MÚSICA DE LA CATEDRAL DE GIRONA
Sopranos:
Vera Krasnoperova
Elara Pi
Tenors:
Hanníbal Climent
Narcís Arnau
Contralts:
Glòria Sancho
Anya Bobrik
Baixos:
Martin Kerslake
Josep Fuster
Mestre de Capella:
Mn. Frederic Pujol
La Capella de Música de la Catedral de Girona té una llarga història, fou fundada el 1474 per iniciativa del bisbe Joan Margarit (1462-1464), no adquireix una estructura consolidada fins el 1621 durant el breu govern del bisbe valencià Pere de Montcada (1620-1621).
Durant segles va mantenir una continuïtat sorprenent, gràcies al guiatge de prestigiosos Mestres de Capella que, amb les seves composicions, enriquiren l’arxiu musical de la Catedral.
A mitjans del segle XX, el Capítol de la Catedral decidí substituir la veterana Capella per el Cor de nois del Seminari Conciliar de Girona. Així es trencà una secular tradició a la Seu gironina i quan el Seminari entrà en crisi per manca de vocacions, la Catedral quedà amb dificultats pel que fa referència a la música de les celebracions.
Fou el 1996 que el Mestre de Capella, amb el suport del Capítol, restaurà la Capella en la seva formació original d’octet coral i orgue que avui és responsable del cant en les celebracions litúrgiques.
Les peces que interpretarem són una brevíssima mostra de la música religiosa a través del temps, des del segle d’or, Palestrina, Victoria passant per Bach, Elgar, Mendelssohn per arribar a Bartolucci, ex director de la Capella Sixtina i acabarem amb un cant de lloança a Déu de Mozart.
Per donar-hi més varietat algunes peces seran “a capella” i altres amb acompanyament instrumental d’orgue.
Esperem que el concert us sigui plaent.
PROGRAMA
Sicut cervus Giovanni Pierluigi da Palestrina (1524-1594)
| Sicut cervus desiderat | Com la cérvola es deleix |
| ad fontes aquarum | per les fonts d’aigua |
| ita desiderat anima mea | també em deleixo jo |
| ad te, Deus. | per Vós, Déu meu. |
Popule meus Tomás Luis de Victoria (1540?-1594)
| Popule meu quid fecit tibi? | Poble meu, ¿què t’he fet? |
| Aut in quo contristavit te? | ¿En què t’he entristit? |
| responde mihi. | Respon-me! |
| Agios o Theos. Sanctus Deus. | Sant Déu! Sant Déu! |
| Agios ischyros. Sactus Fortis | Sant Fort! Sant Fort! |
| Agios Athanatos eleison hymas. | Sant Immortal! |
| Sanctus et immortalis, | Sant Immortal! |
| Miserere nobis. | Tingueu pietat de nosaltres. |
Jesús dolcíssim Johann Sebastian Bach (1685-1750)
Jesús dolcíssim: per què et persegueixen?
De quin delicte el món t’acusaria?
Per què implacables contra tu exigeixen
sentència impia.
Jesús pregunta, morint al Calvari:
en què t’he ofès? Quin mal jo et causaria?
D’Egipte et treia grillons i cadenes,
i en creu ara em claves?.
Errant anaves per terra deserta,
i et duia l’aigua i el mannà del Pare.
Per què m’ho pagues ara amb la beguda
de fel i vinagre?.
Ave Maria Edward Elgar (1857-11934)
| Ave Maria, gratia plena, | Déu vos salve, Maria, plena de gràcia |
| Dominus tecum, benedicta | el Senyor és amb Vós, beneïda sou Vós |
| tu in mulieribus, et benedictus | entre les dones, i beneït |
| fructus ventris tui Iesus. | és el fruit del vostre ventre, Jesús. |
| Sancta Maria, Mater Déi, | Santa Maria, Mare de Déu, |
| ora pro nobis peccatoribus | pregueu per nosaltres pecadors, |
| nunc et in hora mortis nostrae. | ara i en l’hora de la nostra mort. |
| Amen. | Amén. |
Elies (Oratori) Felix Mendelssohn (1756-1791)
Es va estrenar el 1846 en el Festival Musical Triennal de Birmingham, Anglaterra. Descriu alguns esdeveniments de la vida del profeta bíblic, extrets del llibre dels Reis de l’Antic Testament.
Els fragments que us oferim es refereixen al moment que Elies perseguit per la reina Jesabel fuig al desert i després de caminar tota una jornada, extenuat, es va seure sota una ginestera solitària i demanant la mort i cansat s’adorm. És el que narra el tenor en aquest breu recitatiu:
nº 27:
| Siehe, er schläft unter | Mireu, ara dorm sota una mata de |
| dem Wachholder in der Wüste; | ginesta en el desert, |
| aber die Engel des Herrn | però l’àngel del Senyor |
| lagern sich um die her, | acampa al voltant |
| so ihn fürchten. | dels qui el temen. |
Tres àngels (dos sopranos i contralt) el desperten i l’animen a continuar el camí amb l’ajuda del Senyor.
nº 28:
| Hebe deine Augen | Alço els ulls a les muntanyes, |
| auf zu den Bergen, | d’on em vindrà l’ajuda?. |
| von welchen dir Hilfe kommt. | |
| Deine Hilfe kommt vom Herrn, | L’ajuda em vindrà del Senyor |
| der Himmel und Erde gemacht hat. | que ha fet el cel i la terra. |
| Er wird deinen Fuß nicht | No consentirà que rellisquin |
| gleiten lassen, und der dich | els teus peus, i el qui et protegeix |
| behütet, schläft nicht. | mai no dorm. |
El Cor s’hi afegeix glosant un fragment del salm 121.
nº 29:
| Siehe, der Hüter Israels | Mireu, el que guarda Israel |
| schläft noch schlummert nicht. | mai no dorm, sempre vigila. |
| Wenn du mitten in Angst wandelst, | Quan camines en l’angoixa, |
| so erquickt er dich. | ell et vivifica. |
I el Cor acaba augurant al profeta que la seva perseverança en la lluita serà exitosa.
nº 30:
| Wer bis an das Ende beharrt, | El que persevera fins al final, |
| der wird selig. | serà salvat. |
O sacrum convivium Domenico Bartolucci (1917-2013)
| O sacrum convivium | O sagrat convit |
| in quo Christus sumitur: | hi mengem el Crist: |
| recolitur memoria passionis eius, | hi recordem la seva passió, |
| mens impletur gratia, | ens hi omplim de la seva gràcia, |
| et futurae gloriae | se’ns hi dóna la penyora |
| nobis pignus datur, al·leluia. | de la glòria que esperem, al·leluia. |
Iubilate Deo Wolfgang Amadeus Mozart (1756-1791)
| Iubilate Deo omnis terra, | Aclama Déu tota la terra, |
| servite Domino in laetitia: | serviu el Senyor amb alegria: |
| Laudate nomen eius | Lloeu el seu nom, |
| quoniam suavis es Dominus. Al·leluia | perquè el Senyor és bo. Al·leluia |
