CATEQUESI 27 D’ABRIL: II DIUMENGE DE PASQUA.
“SENYOR MEU, DÉU MEU!!”
Diumenge de Resurrecció Jesús es va aparèixer als deixebles, que estaven reclosos per temor, per a omplir-los d’alegria i enviar-los a anunciar la Bona Notícia com el Pare l’havia enviat a Ell. El Senyor els mostra les nafres glorioses com a proves palpables del seu triomf i els desitja la pau, que és “el do preciós que Crist ofereix als seus deixebles després d’haver passat a través de la mort i els inferns”, explica el papa Francesc. “És el fruit de la victòria de l’amor de Déu sobre el mal, és el fruit del perdó”.
L’Evangeli ens explica que el deixeble Tomàs no hi era amb els altres. Quan torna, no creu en el testimoniatge joiós de tots: “Hem vist el Senyor”. Ho atribueix potser a una experiència interna o a un desvari col·lectiu. Tomàs exigeix quelcom més que el testimoni apostòlic i demana signes evidents per creure i canviar de vida. El diumenge següent, Jesús es va tornar a manifestar.
Avui, Diumenge de la Misericòrdia, “entrant en el misteri de Déu a través de les nafres –comenta el papa Francesc–, comprenem que la misericòrdia no és una més entre les seves qualitats, sinó el batec mateix del seu cor. I llavors, com Tomàs, no viurem més com a deixebles insegurs, devots però vacil·lants, sinó que esdevindrem també enamorats veritables del Senyor”.
És natural que sentim l’anhel de Tomàs –voler veure i palpar Jesús–, perquè coneixem a través dels sentits corporals. Per això ens demanem amb el Papa, “com assaborir aquest amor, com tocar avui amb la mà la misericòrdia de Jesús? Ens ho suggereix l’Evangeli, quan posa en evidència que la nit mateixa de Pasqua (cf. Jn 20, 22-23), la primera cosa que va fer Jesús tot just ressuscitat va ser donar l’Esperit per perdonar els pecats. Per experimentar l’amor cal passar per aquí: deixar-se perdonar”.
També podem sentir com a adreçada a nosaltres l’última benaurança que Jesús va pronunciar a la terra, provocada pel desconfiat Tomàs: “Feliços els qui creuran sense haver vist!”. La fe, la confiança en Déu sense proves cridaneres, és una felicitat, un do que ens cal demanar-li humilment: “augmenta’ns la fe!”. És un regal que ens cal conrear i practicar amb obres diàries, perquè “qui creu en mi, també farà les obres que jo faig, i encara en farà de més grans, perquè jo me’n vaig al Pare. I tot allò que demanareu en nom meu, jo ho faré; així el Pare serà glorificat en el Fill” (Jn 14, 12-14).
MARE DE DÉU DE MONTSERRAT.
El 27 d’abril l’Església celebra la festivitat de la Mare de Déu de Montserrat, patrona de Catalunya.
Per què s’anomena la Moreneta a la Mare de Déu de Montserrat?
La Mare de Déu de Montserrat és anomenada familiarment ‘La Moreneta’ pel seu color fosc. La seva imatge és una talla romànica de fusta de finals del segle XII. El color és el resultat de la transformació del vernís de la cara i de les mans a causa del pas del temps.
Com va ser trobada la imatge de la Mare de Déu?
Diu la llegenda que l’any 880, un dissabte quan ja vesprejava a la muntanya de Montserrat, uns pastorets van veure baixar del cel una gran llum, acompanyada d’una bella melodia. El dissabte següent hi anaren amb els pares i la visió es repetí. Els quatre dissabtes següents els acompanyà el rector d’Olesa i tots constataren esmentada visió.
Un cop assabentat del que havia succeït, el bisbe, que es trobava a Manresa, va organitzar una visita. I varen veure una cova, on trobaren la imatge de Santa Maria. El bisbe els proposà traslladar-la processionalment a Manresa, però, tan bon punt la tragueren fora, la imatge es va fer tan pesada que no varen poder-la moure. El bisbe va interpretar això com la voluntat de la Mare de Déu de romandre en aquell lloc, i manà construir una capella per a Maria, que havia de ser venerada d’aleshores ençà a la muntanya de Montserrat.
I SETMANA DE LA CATEQUESI DE PASQUA.
BONA Pasqua a tothom!!
Després de les celebracions de Setmana Santa, els nens i nenes hem retornat a les sessions de la catequesi amb ganes de seguir caminant amb Jesús. Avui hem tingut un record molt especial cap al Papa Francesc que ens ha deixat aquesta setmana; hem recordat la seva figura: El seu nom real era Jorge Mario Bergoglio. Va ser el primer Papa llatinoamericà i el primer de l’ordre dels Jesuïtes. Els valors que ens va transmetre van ser:
HUMILITAT I SENZILLESA: viu amb austeritat i prop de la gent.
SOLIDARITAT: defensa dels més pobres, els immigrants i els exclosos.
CURA DE LA CREACIÓ: Amb l’encíclica “Laudato si”, ens convida a cuidar el planeta.
DIÀLEG I FRATERNITAT: Busca la pau entre religions.
EL seu lema papal va ser : “MISERANDO ATQUE ELIGENDO” (amb misericòrdia el va mirar i el va escollir).
Sempre ens recorda la importància de l’Alegria de l’Evangeli, de la misericòrdia i de la pregària senzilla.
Algunes de les seves cites més conegudes són:
“Que Déu us beneeixi i us acompanyi en el vostre camí de fe i esperança.”
“La pau és un do, però també una tasca diària, que requereix esforç i compromís de tots.”
“L’amor i la solidaritat són els camins per construir una societat més justa.”
— Aquesta frase reflecteix el missatge constant del Papa sobre la importància de la fraternitat i la cooperació humana.
“A la vida, el més important és donar-nos als altres, no acumular coses.”
— Un dels principis essencials del Papa, que remarca la importància de la generositat i l’abnegació.
“Déu no es cansa mai de perdonar-nos. Som nosaltres els que ens cansem de demanar perdó.”
— Una frase sobre la misericòrdia i el perdó, un tema recurrent en els discursos del Papa Francesc.
En resum, el pontificat del Papa Francesc ha estat marcat per la proximitat, l’acolliment, la misericòrdia, la reforma de l’Església i el seu compromís amb els temes socials i ambientals. La seva aposta per una Església més inclusiva, transparent i compassiva ha deixat una empremta en la manera com l’Església es relaciona amb el món contemporani. Tot i les crítiques que ha rebut, especialment de sectors més conservadors, el seu pontificat ha estat caracteritzat per una voluntat de canvi i una crida constant a l’amor i la solidaritat.
