CATEQUESI 5 D’ABRIL 2025.
“TAMPOC, JO ET CONDEMNO”.
En aquest temps de conversió que és la Quaresma, l’església ens convida a contemplar una escena de l’Evangeli de Joan en què uns homes experts en la interpretació de la llei pregunten a Jesús què han de fer amb una dona sorpresa en adulteri, un pecat que a la llei de Moisès estava castigat amb la pena de lapidació.
La pregunta que fan a Jesús li planteja un dilema difícil de resoldre. Ha d’optar entre atenir-se a la justícia i dictar sentència de mort o violar la llei. L’escena és profundament dramàtica. La vida d’aquella dona depèn de la decisió de Jesús, però també està en joc la pròpia vida de Jesús, que pot ser acusat d’incitar a una greu transgressió del manat, restant importància davant dels ulls de tot el poble als preceptes de la llei divina.
Crida l’atenció la reacció del Mestre, que és la Justícia en persona. En cap moment surten de la boca paraules de condemna, sinó de perdó i misericòrdia, amb una suavitat que convida amablement a convertir-se: “Jo tampoc no et condemno. Ves-te’n, i d’ara endavant no pequis més”. Déu no vol el pecat i pateix per ell, però té paciència i és compassiu.
Jesús no vol mai el mal. Només desitja el bé i la vida. Per això, amb la seva gran misericòrdia, va instituir el sagrament de la Reconciliació perquè ningú no es perdi, sinó al contrari, perquè tots puguem trobar el perdó que necessitem, per grans que hagin estat les nostres faltes. “No oblidem aquesta paraula —ens diu el papa Francesc—: Déu mai no es cansa de perdonar. Ell és Pare amorós que sempre perdona, que té aquest cor misericordiós amb tots nosaltres. I aprenguem també nosaltres a ser misericordiosos amb tothom. Invoquem la intercessió de la Verge, que va tenir als seus braços la Misericòrdia de Déu fet home”.
V SETMANA DE QUARESMA A LA CATEQUESI.
Aquesta setmana, en el nostre camí cap a l’Esperança, i ja a punt d’entrar a la Setmana Santa ens porta a la paraula “ALLIBERAR”: La fe és quelcom que sempre ens allibera. La llibertat és una de les condicions essencial de l’ésser humà. Jesús ens allibera per estimar de veritat, no per condemnar sinó per perdonar a tothom. És confiar en una mirada que dona vida, que acull i no rebutja.”
No podem donar per suposat que tota paraula allibera. Hi ha paraules que fereixes, i n’hi ha que maten. La història ens ho recorda. La vida és sempre un dinamisme constant, és sempre un anar més enllà d’un mateix; per això és important el fet d’alliberar. Però de què i a qui? A qui rau la gran pregunta.
Els gestos per alliberar parteixen del servei, de posar-se al darrer lloc, d’estar disponible, de fer sempre el bé; Hem d’aprendre a treure fora de nosaltres les actituds d’orgull i d’autosuficiència. Hem de conrear la humilitat i la fraternitat com a eixos que ens alliberen.
Jesús ens allibera perquè sap que la fe és sempre una experiència interior, personal i viscuda amb comunitat. És canviar el cor i la vida de les persones. Ens allibera del nostre individualisme perquè siguem fraterns i solidaris. Ens allibera perquè puguem fer camí junts amb Esperança.
Al llarg de la Quaresma, amb els infants de la catequesi, hem anat repassant la vida de diferents sants i aquesta setmana ha estat : SANT FRANCESC-XAVIER.
Noble navarrès, quan Francesc Xavier estudiava a París va conèixer sant Ignasi de Loiola, que el va convèncer per formar part de la incipient Companyia de Jesús. Ordenat sacerdot, va ser el primer jesuïta missioner i va ser destinat a la ciutat índia de Goa, on va aconseguir múltiples conversions. Més tard també va convertir al cristianisme milers de persones al Japó. Sant Francesc Xavier es guanyava l’admiració per les seves prèdiques, l’atenció als pobres i als malalts, les catequesis als infants i per haver obrat grans miracles, com ara algunes conversions. Canonitzat per Gregori XV el 1622, és un dels patrons de les missions. Sant Francesc-Xavier ens va deixar escrit aquesta frase: “NINGÚ NO POT SER EXCEL·LENT EN LES COSES GRANS SI PRIMER NO HO ÉS EN LES COSES PETITES”. Aquesta frase ha estat escollida pel punt de llibre dels nostres infants de la catequesi, la qual també hem tingut un petit debat amb tots ells.
En començar la Missa, en Jordi ens ha llegit un petit escrit referent aquest sant. També hem penjat la foto d’aquest Sant al nostre mural de l’església, així l’anem omplint, seguint els passos de Jesús.
Hem continuat la celebració eucarística participant activament en aquesta, tant en les oracions com amb les pregàries; passant la panera i hem cantat cançons, pròpies d’aquest temps litúrgic, cançons que han estat amenitzades per la guitarra/ piano d’en Xavier i la flauta de les dues Ones i la Júlia, seguides per tots els assistents en la celebració. Tot això fa que aquesta sigui més participativa, alegre, solemne i emotiva.
