Suplement full 2 de març 2025
Avui, dissabte, DIUMENGE DIUMENGE VIII DE DURANT L’ANY, dissabte vinent a les 8 del vespre, missa dominical.
PREGUEM . . .
• EN LES MISSES D’AQUEST MES PREGAREM:
- Dissabte 1 de març: Jaume Torrentà
Dissabte 8 de març: Antònia Morell i Joan Gómez
Dissabte 15 de març: Mercé Lloret iJordi Bosch - Dissabte 22 de març: Joaquim Oliveras i Carme Bagaría
- Dissabte 29 de març: Família Vita – Vilaplana
• PELEGRINS D’ESPERANÇA
• RECÉS DE QUARESMA
• CAMINS D’ESPERANÇ
• IMPOSICIÓ DE LA CENDRA.
COMENÇA LA QUARESMA.
Amb la imposició de cendra, comença el temps de Quaresma.
La imposició de la cendra a la parròquia de Palau-sacosta, serà el dissabte dia 8 de març, dins la missa de les 8 de la tarda.
• DIMECRES DE CENDRA: PARAULES
PENITÈNCIA: un mot -certament- gens de moda i, alhora, persistentment present al llarg de la Quaresma.
CONVERSIÓ, CANVI… dos termes que també formen part del vocabulari quaresmal.
Deixar enrere “les velles costums”, “els estils de vida egoistes”…, expressions típiques dins el fraseològic d’aquest temps litúrgic. I si el punt de vista no és tant de mirar enrere com de fer-ho cap endavant trobarem frases del tipus “prendre nous camins”, “ser generosos amb el que Déu ens ofereix”…
Pot passar-nos que aquests mots i expressions ja no ens afectin… Els tenim tant sentits, ens han servit de tant poc o de res altres anys…
Canviar sempre se’ns fa feixuc. Sols si contemplo la possibilitat d’un Déu-Persona (no idea abstracta) viu i present en la meva vida… Si és aquest Déu qui em convida a fer el canvi; quan Ell mateix esdevé la meta… Aleshores tot és diferent!
Ensenya’m. Senyor, a reconèixer els senyals de la teva bonesa i les petjades que d’ella has deixat a la meva vida. Obra’m el ulls a la teva presència amable, àdhuc en els moments i situacions més insignificants. Ajuda’m a conèixer el teu AMOR DESMESURAT i que m’ofereixes de viure. Que no li tingui por! Que em deixi estimar per Tu. Que no m’amagui ni em justifiqui darrera l’excusa d’expressions que em semblen buides, o frases fetes que no m’han dut -fins ara- enlloc…
• NO HE VINGUT A CRIDAR ELS JUSTOS A CONVERTIR-SE, SINÓ ELS PECADORS.
Quaresma és temps per prendre decisions i canviar. Acabar amb les possibles falsedats que hi hagi a la meva vida, enganys, hipocresies… És temps de descobrir (per primera vegada o de nou) el camí que Déu m’ofereix i, amb el seu ajut, posar-me en marxa.
Senyor, no me’n se avenir, que surtis al meu encontre. Em coneixes prou i malgrat això em crides pel meu nom. No perds el temps en “llegir-me la cartilla” i tirar-me a la cara les meves febleses i limitacions. No et canses de creure en les meves possibilitats tot fent-me confiança per tal de tornar a Tu i viure el teu amor i la vida nova a la qual m’hi convides.
Gràcies, Senyor! Gràcies!
• ELS FRUITS…
Avui en l’evangeli llegim que els fruits son el criteri per valorar un bon arbre, per valorar la vida i les actituds d’una persona… “Cada arbre es coneix pel seu fruit: no es cullen figues dels cards ni es verema raïm de les bardisses” (Lc. 6, 44) És la narració i la força d’una manera de ser i de situar-se davant la realitat del món: donar bon fruit, donar bones accions. És viure entre la utopia i la realitat. No es gens fàcil. Un bon arbre tarda any a créixer; i per poder donar bons fruits calen moltes condicions: terra, sol, aigua, adobs, atencions, neteja i poda. És aprendre que les coses grans – els bons fruits- es donen des de la humilitat, la senzillesa, amb feblesa i fragilitat. Aquesta és la vida. Aquesta és la proposta de viure segons l’evangeli de Jesús.
Però allò que marca la diferència és què el fruit no es dona mai sol. La vida és companyia. La vida és relació i inter-acció entre les persones. Així rau el centre del nostre ésser. La vida és comunió. És comunitat. És grup. És Església. Només des de la relació amb i pel altres els nostres fruits seran bons. Només des de la nostra implicació envers la solidaritat i el compartir farem madurar els fruits. Només des de l’experiència que arrela en el cor de les persones podrem transmetre fruits saborosos. No hi ha una recepti màgica ni prefabricades per fructificar en la vida. Però si que hi ha actituds i valors que fan que els fruits puguin ser millor.
El fet de trobar-nos i reunir-nos com a comunitat, persones diverses – en generacions i situacions- fa que el sentit de comunió sigui quelcom sòlid. Més enllà de qüestions ètiques o gustos personals, és un espai on les persones comparteixen anhels, preocupacions, alegries i esperança; i fa que els nostres fruits personals puguin créixer amb força, vigor i coratge. Això és l’Església. Cal que ho tinguem present. No és només un espai sagrat, és quelcom més gran. És on podem esperar una mica més de misericòrdia, de clemència i esperança en el Déu que ens mostra Jesús. És adonar-nos que la nostre petita realitat, és sempre quelcom insignificant davant moltes altres realitats que ens envolten. Som cercador cecs, que fem camí cercant la llum. La llum de l’amor de Déu que dona sentit i guia a la nostra existència.
I és el que ens fa caminar davant els desafiaments del moment present – no és aquest ni aquí l’espai per a la reflexió; però si per deixar empremta que ens trobem en uns moments crítics del nostre ser cristià, en dignitat humana i responsabilitat social- : ens cal l’esperança. No deu ser casual que les metàfores de la llum i els fruits s’apliquin a aquests moments de foscor, de pessimisme. Què el raig de llum de l’esperança esquincin les negres nuvolades i que els nostres fruits donin sentit a una vida per estimar.
Mn. Jordi Reixach i Masachs
Girona, 2 de març de 2025
Full Parroquial 2 de març de 2024
Suplement full 2 de març 2025
Imprès.SHALOM/Girona, 28 de febrer de 2025