Suplement full 22 de desembre 2024

Avui, dissabte, DIUMENGE QUART D’ADVENT, dissabte vinent a les 8 del vespre, missa dominical.

PREGUEM . . .

•EN LES MISSES D’AQUEST MES PREGAREM:

• Dissabte 7 de desembre: Mercé Costal i Narcís Armengol.
  Dissabte 14 de desembre: Maruja Sánchez
  Dissabte 21 de desembre: Antònia Morell i Joan Gómez.
• Dimarts 24 de desembre: Mn. Frederic Pujol
  Dissabte 28 de desembre: Família Vita-Vilaplana.

Esperem. Confiar en Déu.

En acabar el temps d’advent, convé que fem viu el clam de l’Esperança. Què ens pintem a la cara el color Esperança. Que aguanten les envestides del temporal consumista del nostre temps per oferir alguna cosa amb significat, amb valor d’eternitat. L’Esperança autèntica no és altra que la confiança posada només en Déu, que ens guia, que ens mostra el camí a seguir per ser persones autèntiques. Sense esperança ens tornem pedres dures.
L’esperança és sempre el fermen d’alguna cosa nova. És el Compromís a favor de la vida, la justícia i la pau.

Déu és sempre esperança, i posa en les nostres mans gestos per portar aquesta esperança en un món tant trasbalsat, sofrent i necessitat. És tornar la dignitat a l’altre; l’alegria al trist; fer-nos proper a la vida de tota persona; és donar acolliment a qui en té necessitat; és obrir portes per donar un alè de vida, i no condemnar. El Déu de l’esperança ens mostra sempre la misericòrdia que perdona, que dona tendresa, que alleugereix el sofriments, que amoroseix les ferides de la vida. És fer el bé a tothom. Aquesta és l’esperança que ens porta el Nadal. L’esperança que ens mostra Déu des de la petitesa i la fragilitat humana d’un infant nascut en la humilitat d’un estable, en les perifèries del món. En l’oblit d’una nit, que només els qui vetllen i estant atents poden copsar el misteri de l’esdeveniment.

És donar el protagonisme a la força de l’Esperit que ens empeny a caminar – amb sinodalitat- fent grup, pels viaranys de la nostra realitat personal. És la recerca de l’invisible que es torna visible en les formes que ajuden a mantenir el sentit autèntic de l’esperança, amb gestos d’amor i servei als altres. No hi ha esperança sense l’altre. No hi ha vida sense relació. No hi ha Déu sense la persona.

L’Esperança és el camí d’aprendre alguna cosa nova cada matí. La possibilitat de ser, en la novetat de cada esdeveniment, com una obra per a concloure. Es generar preguntes sobre el sentit del que faig
i perquè ho faig. D’on vinc i cap a on vaig. L’esperança és la infinita paciència de Déu que ens confia el seu amor en la nostra existència. És obeir en la ferma confiança que es Déu qui ens guia pels viarany d’aquesta humanitat. Malgrat els apocalipsis i el profetes de calamitats que tan abunden en l’actualitat. L’Esperança ens obre els sentit envers un nou horitzó. No sense dificultats, ni entrebanc, ni febleses i limitacions personals.

L’esperança és un viatge apassionat envers el projecte del Regne de Déu. És albirar un demà incert, però ja present en molts moments i persones. És copsar els “signes del temps”, com una presència de l’actuar de Déu enmig nostre. Això és Nadal!

Mn. Jordi Reixach i Masachs

Full Parroquial 22 de desembre de 2024

BISBAT DE GIRONA

Suplement full 22 de desembre 2024

^{Imprès.SHALOM/Girona, 20 de desembre de 2024}