Suplement full 15 de desembre 2024
Avui, dissabte, DIUMENGE TERCER D’ADVENT, dissabte vinent a les 8 del vespre, missa dominical.
PREGUEM . . .
•EN LES MISSES D’AQUEST MES PREGAREM:
- Dissabte 7 de desembre: Mercé Costal i Narcís Armengol.
Dissabte 14 de desembre: Maruja Sánchez
Dissabte 21 de desembre: Antònia Morell i Joan Gómez. - Dimarts 24 de desembre: Mn. Frederic Pujol
Dissabte 28 de desembre: Família Vita-Vilaplana.
Vivim per compartir…
La vida de les persones està feta molt sovint de contradiccions, que reflecteixen el món interior i personal de cadascú. Poden anar des de la fe més profunda, a l’escepticisme més místic; de la confiança ferma en Déu als dubtes existencials; de les preguntes més crítiques a les incerteses del present i del futur.
Però per damunt de tot això hi ha sempre un gest d’una dimensió ben clara: compartir. És la dinàmica que dona sentit a la fe, perquè la fe sense obres és morta, com be ens diu sant Jaume en la seva carta “Tu tens fe i jo tinc obres; * mostra’m, sense les obres, que tens fe, i jo, amb les obres, et mostraré la meva fe.” (Jm 2,18-19)
En les diferents formes de compartir podem trobar la forma més autèntica de ser cristià. És tocar al Déu viu, invisible als ulls però present en el misteri d’un gest que experimenta l’amor envers tota persona. És educar la nostra mirada envers els altres. És deixar l’Instagran, el YouTube o el Tik tok de la mirar virtual, que és entrar en la vida de desconeguts que ens fan mirar el que volen que mirem, i no la vida! És la mirada del relat de l’evangeli de Lluc de la paràbola del bon samarità, quan ens pregunta qui és el meu pròxim? Mirar les persones no des de la superioritat, sinó des de les pròpies limitacions que hom viu i que sap certes. Però amb aquesta realitat personal compartir el que som i tinc.
Ningú és perfecte. Tothom pot ajudar, pot donar la mà.
Tots podem participar en un projecte en el qual ens sentim implicats, protagonistes i responsables.
No esperem herois, però si gent compromesa – amb contradiccions, errors personals i col·lectius- que fan possible que la vida sigui una mica millor per a moltes persones. No n’hi ha prou de veure el que es necessita.
No n’hi ha prou d’expressar i interpretar les realitats com a quelcom per a qüestionar. Cal actuar. Però no podem anar per la vida com a salvadors de la humanitat! Hi ha moltes situacions que em desborden; hi ha moltes ferides obertes; hi ha moltes necessitats que reclamen atenció…
El desig de compartir no apaga la realitat que ens envolta, però si que ens dona una altre dimensió. La nostra existència és trobar el lloc en la vida. Com a cristians aquest esdevé un espai per compartir. Som ésser de relació. Som ésser d’estar amb i pels altres. Som ésser que es realitzen en quan els nostres anhels i il·lusions van prenent forma en múltiples dimensions i realitats. El compartir és la dimensió ètica que ens porta al transcendent, que ens porta a Déu. Podem fer el bé sense Déu; però Déu ens demana sempre un plus més en fer el bé; ens demana una passió més gran que el compliment d’una obligació. Ens demana un amor incondicional a les persones. I això no és gens fàcil.
Mn. Jordi Reixach i Masachs
Full Parroquial 15 de desembre de 2024
Suplement full 15 de desembre 2024
Imprès.SHALOM/Girona, 13 de desembre de 2024