Suplement full 25 d´agost de 2024
Avui, dissabte, DIUMENGE XXI DE DURANT L’ANY, Dissabte vinent a les 7 de la tarda, missa dominical.
PREGUEM . . .
•EN LES MISSES D’AQUEST MES PREGAREM:
Dissabte 3 d´agost: Mercè Costal i Rosa Soler
Dissabte 10 d´agost: Mercè Noguera
Dissabte 17 d´agost: Antònia Morell i Joan Gómez – Presideix l’Eucaristia: Mn. Jordi Reixach, rector de la parròquia de Sant Josep
Dissabte 24 d´agost: Vita-Vilaplana
Dissabte 31 d´agost: Vilagran-Moner
•LECTIO DIVINA DIUMENGE XXI DE DURANT L’ANY
EL DO DIVÍ DE LA FE
Joan 6,60-69
L’acceptació de Jesús com a Fill de Déu i el seguiment d’Ell en aquest món exigeix una opció personal.
Tots ens veurem confrontats davant d’aquesta opció. Cadascú percep clarament que creu en Crist i accepta la seva paraula per una decisió personal. I, tanmateix, és una decisió moguda enterament per la gràcia divina, és un do de Déu. L’acció de la gràcia es produeix a un nivell tan profund que és impossible objectivar-la; en aquest nivell ens mou sense treure’ns la nostra plena llibertat. Això ho pot fer només Déu: moure’ns completament deixant-nos completament lliures. Totes dues coses han estat posades juntes per Déu, encara que la nostra intel·ligència no és capaç d’ajuntar-les.
El problema de com ajunta la nostra intel·ligència “gràcia i llibertat” és el que va apassionar Sant Agustí, qui per això és anomenat el “doctor de la gràcia”.
El sant doctor conclou els seus esforços amb la lloança de Sant Pau a la grandesa de Déu: “Oh abisme de riquesa, de saviesa i de ciència de Déu! Que insondables són els seus designis i inescrutables els seus camins! En efecte, qui va conèixer el pensament del Senyor? O Qui en va ser el conseller?… A Ell la glòria pels segles! Amén” (Rom 11,33-35).
L’Evangeli del Pa de Vida, que hem estat llegint els darrers cinc diumenges (inclòs aquest), ens revela el misteri de la decisió de l’home confrontat amb Crist. En aquest discurs es produeixen instàncies successives de decisió de l’home respecte a Jesús. És una decisió lliure i responsable dels homes, com veurem, però Jesús reitera que la iniciativa és totalment de Déu: “L’obra de Déu és que cregueu en qui Ell ha enviat… Tot el que em doni el Pare vindrà a mi… Ningú pot venir a mi, si el Pare que m’ha enviat no l’atreu… Per això us he dit que ningú no pot venir a mi si no el concedeix el Pare” (Jn 6,29.37.44.65).
Que la fe en Crist sigui un do de Déu és una dada revelada que acceptem per la mateixa fe.
Però el que és clar a la nostra psicologia és la nostra decisió lliure. Això també queda en evidència en el discurs del pa de vida: “Els jueus murmuraven d’Ell, perquè havia dit: ‘Jo soc el pa que ha baixat del cel’… Discutien entre ells els jueus i deien: ‘Com pot aquest donar-nos a menjar la seva carn?’. Molts dels seus deixebles, en sentir-lo, van dir: ‘És dur aquest llenguatge. Qui ho pot escoltar?’. Des de llavors molts dels seus deixebles es van tornar enrere i ja no anaven amb Ell” (Jn 6,41.52.60.66).
Fins ara la decisió de tots, inclosos els seus deixebles, ha estat rebutjar les paraules i abandonar-lo. Els únics que encara no s’han pronunciat són els Dotze. Però Jesús també urgirà una decisió personal lliure d’ells: “També vosaltres voleu marxar?”. La resposta de Pere és lliure i representa els Dotze, i també tots els que creiem en Crist: “Senyor, a qui anirem? Tu tens paraules de vida eterna”. Però, segons l’afirmació de Jesús, ells i nosaltres responem així perquè som d’aquells que “el Pare ha atret”. Per això nosaltres encara diem amb Pere: “Nosaltres creiem i sabem que tu ets el Sant de Déu”. I, això no obstant, “un dels Dotze” ho lliuraria. Davant d’això només podem exclamar: Que insondable misteri el de la llibertat humana!
Mn. Felipe Bacarreza
Full Parroquial Agost 25 de 2024
Suplement full 25 d´agost de 2024
Imprès.SHALOM/Girona, 11 d´agost de 2024