Suplement full 18 d´agost de 2024
Avui, dissabte, DIUMENGE XX DE DURANT L’ANY, Dissabte vinent a les 7 de la tarda, missa dominical.
PREGUEM . . .
•EN LES MISSES D’AQUEST MES PREGAREM:
Dissabte 3 d´agost: Mercè Costal i Rosa Soler
Dissabte 10 d´agost: Mercè Noguera
Dissabte 17 d´agost: Antònia Morell i Joan Gómez – Presideix l’Eucaristia: Mn. Jordi Reixach, rector de la parròquia de Sant Josep
Dissabte 24 d´agost: Vita-Vilaplana
Dissabte 31 d´agost: Vilagran-Moner
•LECTIO DIVINA DIUMENGE XX DE DURANT L’ANY
Lectio de Joan 6,51-58
“La meva carn és veritable menjar i la meva sang veritable beguda”
Introducció
Dirigim la nostra mirada a l’evangeli d’aquest diumenge. Arribem al nucli, al cim del discurs del pa de vida, la revelació de Jesús sobre si mateix a l’Eucaristia arriba al moment culminant. Un evangeli espectacular, Bellíssim!
Quan nosaltres, el diumenge passat, descobríem que no només Jesús és el veritable pa del cel, el pa de vida sinó que cal menjar-lo. Cal passar de menjar el pa a menjar la carn de Jesús. I amb això s’al·ludia al misteri de l’Encarnació perquè el terme carn aquí evocava “la Paraula es va fer carn”. S’hi va afegir llavors una especificació importantíssima: “Jo la dono per a la vida del món”. “És la meva carn per a la vida del món”. D’aquesta manera se’ns estava ensenyant a comprendre, a acollir el misteri del sacrifici redemptor de Crist a la creu al pa eucarístic.
I ara avancem en l’evangeli dels versets 51-58 al mateix capítol 6. L’última part del discurs del pa de vida.
1. El text
Llegim Joan 6,51-58:
“Ensenyant un dia a la sinagoga va dir Jesús a la multitud:
51 Jo soc el pa viu, baixat del cel. El qui mengi d’aquest pa viurà eternament; i el pa que jo donaré, és la meva carn per la vida del món”.
52 Els jueus discutien entre si i dient: ‘Com pot aquest home donar-nos a menjar la seva carn?’
53 Jesús els respongué: Jo us asseguro que si no mengen la carn del Fill de l’home, i no beuen la seva sang, no tindreu vida en vosaltres.
54 I qui menja la meva carn i beu la meva sang, té vida eterna, i jo el ressuscitaré el darrer dia.
55 Perquè la meva carn és veritable menjar i la meva sang veritable beguda.
56 El qui menja la meva carn i beu la meva sang, roman en mi, i jo en ell.
57 A mi em va enviar el Pare que té vida i jo visc pel Pare, de la mateixa manera el que em menja viurà per mi.
58 Aquest és el pa baixat del cel; que no és com el que van menjar els seus pares, i van morir; el qui mengi d’aquest pa viurà eternament”.”
2. Context
La gent havia sentit resistència davant les paraules de Jesús quan va dir “He baixat del cel”. Immediatament, van dir: però si coneixem la mare, el pare, si aquest és Jesús. I aleshores l’encarnació va suscitar una gran dificultat.
Avui ens trobem amb una altra resistència. Quan Ell va dir “La meva carn per a la vida del món” immediatament la gent es pregunta: “Com pot aquest home donar-nos a menjar la seva carn?”.
La gent no entenia. I si no entenien en aquella època, menys avui nosaltres. Nosaltres veiem com respon Jesús aleshores. Jesús respon amb set afirmacions. L’evangeli d’aquest diumenge conté set afirmacions. Li agrada el número set al capítol 6 de Joan. Al discurs del pa de vida. Recordeu que us havia dit que hi ha set preguntes que serveixen de fil conductor i que donen l’estructura, l’esquelet, de tot el discurs del pa de vida, d’aquesta bella catequesi. Hi ha set preguntes. Ara l’última lliçó de Jesús està composta de set afirmacions.
3. Les set afirmacions de la part final del discurs del “Pa de Vida”
A les set afirmacions es repeteix el mateix concepte. A les set afirmacions es repeteix sempre, ni una sola vegada falta, la paraula “menjar”. Menjar vol dir assimilar, vol dir saber dir l’Amén eucarístic, vol dir fer veritablement la comunió. No un Jesús que contemplem a distància. Un Jesús al qual ara nosaltres encarnem. Al qual ara nosaltres fem una sola cosa amb nosaltres. Set afirmacions en què es repeteix la paraula menjar.
Però ni una sola afirmació es repeteix al peu de la lletra. Sempre hi ha una variant, sempre hi ha una nova llum, sempre s’obre una finestra nova perquè comprenguem la profunditat del misteri.
Primera
La primera és una afirmació que comença en negatiu, en condicional. “Si no mengeu la carn del Fill de l’home i no en beveu la sang, no tindreu vida en vosaltres”.
Segona
La segona, per contra, és positiva: “Qui menja la meva carn i beu la meva sang té vida eterna i jo ho ressuscitaré l’últim dia”.
Tercera
De seguida a la tercera torna a insistir: “La meva carn és veritable menjar i la meva sang és veritable beguda”.
Quarta
La quarta afirmació torna sobre el mateix concepte amb una bellíssima proposició que parla ara de l’aliança. “Qui menja la meva carn i beu la meva sang viu en mi i jo en ell”.
Cinquena
La cinquena es basa en una comparació: “Així com el Pare que m’ha enviat posseeix la vida i jo visc per Ell, així també el que em mengi viurà per mi”. La naturalesa de l’aliança entre el deixeble i el Mestre ve de la comunió del Pare i del Fill perquè combregar és fer viva aliança amb Crist i en Ell amb la Trinitat.
Sisena
La sisena afirmació és una altra afirmació impositiva, molt maca. Jesús diu el que passa de seguida: “Aquest és el pa que ha baixat del cel, no com el pa que van menjar els vostres avantpassats, ells van morir”.
Setena
I partint d’aquesta realitat negativa, “ells van morir” de seguida la setena afirmació, la darrera, la més vibrant, la més alta, és la positiva per a qui entra en aliança i en comunió amb Crist a través de l’Eucaristia.
“El que mengi aquest pa viurà per sempre”.
4. Aprofundiment
Com ja hem dit, les set afirmacions repeteixen una sola idea. Jesús és el veritable pa, el pa que dona la vida, la vida eterna, vivim d’Ell. Vivim del que rebem i aquest pa ha de ser menjat, i menjar-lo significa no només assimilar-lo com a paraula i com a exemple, com a model de vida sinó assimilar-ho com a víctima oferta en sacrifici per mi. Víctima amb què cal entrar en una misteriosa comunió.
Cada cop que combreguem nosaltres estem convidats a assimilar el pa; Crist. No podeu dir que esmorzar simplement col·locant el pa sobre la taula, mirant-lo un parell de minuts i pensant que ja va esmorzar. No! Vostè ha d’agafar la cansalada i l’ha de menjar. Doncs bé, aquesta analogia explica la comunió. A Jesús cal menjar-ho. Què vol dir això? No n’hi ha prou únicament amb mirar-ho i mirar-ho i mirar-ho. Cal encarnar-ho. I el que nosaltres encarnem, assimilem, ho fem una sola cosa amb nosaltres és ni més ni menys que la creu.
Quan combreguem encarnem el sentit de la mort i resurrecció de Crist, estem combregant amb la creu.
D’aquesta manera, en assimilar Crist ens fem també proexistents. Ens fem Crist crucificat per als altres, és a dir, aquell que dona la vida.
No podem combregar a l’Eucaristia i tornar a casa egoistes. No ho pot ser. Quan combreguem fem aliança amb Crist, ens en fem un amb Ell: ‘Ell en mi i jo en Ell’. Un de sol. I aleshores la creu, Crist amb els braços oberts donant vida està en nosaltres estimant tots els altres.
En aquestes paraules trobem nosaltres una expressió del que els altres evangelis presenten a la institució de l’Eucaristia. En els altres evangelis Jesús diu “Preneu i mengeu això és el meu cos, preneu i beveu aquesta és la meva sang”.
Joan ho diu aquí d’una altra manera.
A l’Evangeli de Joan, la institució de l’Eucaristia està substituïda per un relat baptismal amb el lavatori dels peus i ho fa allà perquè ja ho ha explicat aquí al capítol 6.
En definitiva, Jesús vol subratllar-nos que l’home, nosaltres, vostès i jo, estem cridats a alimentar-nos del Verb fet carn, alimentar-nos d’Ell com a Paraula en què cal creure, com a exemple que cal seguir, com a víctima propiciatòria a qui cal adherir-s’hi. Adherir-se místicament, profundament a un acte sacramental. En termes més senzills i pobres, Jesús és la vida de l’home.
L’home està fet per viure en, amb, per, i fins i tot de Jesús. Viure d’Ell mitjançant la fe que sent la Paraula. Que el rep com un Fill de Déu, que creu que Ell és el Fill de Déu encarnat, el Fill de Déu que ha donat la vida per mi. Combregar és encarnar el sentit de la mort i resurrecció de Crist, l’acte salvífic per excel·lència.
És portar a mi tot el poder i la força de la creu i fer-me’n un amb el crucificat mitjançant la comunió misteriosa amb el seu sacrifici, la seva mort, el seu cos i la seva sang beneïts, lliurats per nosaltres a la creu. Nosaltres estem destinats a viure de Jesús. A trobar en Crist la plenitud de nosaltres mateixos i a realitzar el seu destí en la comunió i en la identificació amb Ell. Combreguem amb les opcions, amb les actituds, amb els comportaments, amb tot l’evangeli. I combreguem amb la més gran de totes les seves opcions, la de donar la vida pels altres.
Mn. Fidel Oñoro, cjm
Full Parroquial Agost 18 de 2024
Suplement full 18 d´agost de 2024
Imprès.SHALOM/Girona, 11 d´agost de 2024