Full Parroquial 30 de Juny de 2024
PARAULA DE DÉU
LECTURES DEL DIUMENGE XIII DE DURANT L’ANY
Primera Lectura
Lectura del llibre de la Saviesa, 1, 13-15,23-24
Déu no va fer la mort, ni li agrada que l’home perdi la vida; tot ho ha creat perquè existeixi, ha format el món perquè l’home visqui, sense posar-hi cap mena de verí de mort. El reialme de la mort no és de la terra, perquè la bondat i la justícia són immortals. Déu no creà l’home sotmès a la mort, sinó a imatge de la seva existència eterna. Però l’enveja del diable va introduir la mort al món, i els partidaris d’ell són els qui en fan l’experiència.
SALM 29
R. Amb qui goig us exalço, Senyor!
Amb quin goig us exalço, Senyor.
M’heu tret a flor d’aigua quan
m’ofegava,
i no heu permès que se n’alegrin els
enemics.
Senyor, m’heu arrencat de la terra dels
morts.
Quan ja m’hi enfonsava, m’heu tornat a
la vida. R.
Canteu al Senyor, els qui l’estimeu,
enaltiu la seva santedat.
El seu rigor dura un instant;
el seu favor, tota la vida. R.
Escolteu, Senyor, compadiu-vos de mi;
ajudeu-me, Senyor.
Heu mudat en joia les meves penes.
Senyor. Déu meu, us lloaré per sempre. R.
Segona Lectura
Lectura de la segona carta de sant Pau als cristians de Corint, 8, 7.9.13-15
Germans, vosaltres teniu abundantment de tot: fe, doctrina, coneixement, interès per tot, i fins l’amor amb què us estimem. Sigueu també generosos en aquest favor que us demano. Coneixeu prou bé la generositat de Jesucrist, el nostre Senyor; ell, que és ric, es va fer pobre per vosaltres, per enriquir-vos amb la seva pobresa. No seria just que, per alleujar els altres, vosaltres patíssiu estretor. Més aviat, que en el moment present, buscant la igualtat, allò que us sobra a vosaltres compensi el que els falta a ells, i si un dia els sobra a ells, que supleixi el que us falta a vosaltres, mirant que hi hagi igualtat. És allò que diu l’Escriptura: «Ni als que n’havien recollit molt els en sobrava, ni als qui n’havien recollit poc els en faltava».
L’EVANGELI
Lectura de l’evangeli segons sant Marc, 5, 21-24.35b-43
En aquell temps, Jesús arribà en barca a l’altra riba del llac. Molta gent es reuní al seu voltant, i es quedà vora l’aigua. Mentrestant, arribà un dels caps de la sinagoga, que es deia Jaire, i, així que el veu se li llença als peus i, suplicant-li amb tota l’ànima, li diu: «La meva filleta s’està morint. Veniu a imposar-li les mans perquè es posi bé i no es mori». Jesús se n’anà amb ell, i el segui molta gent.
Arriben uns de casa del cap de sinagoga i li diuen: «La teva filla és morta.
Què en trauràs d’amoïnar el mestre?». Però Jesús, sense fer cas del que acabava de sentir, diu al cap de sinagoga: «Tingues fe i no tinguis por». I només va permetre que l’acompanyessin Pere, Jaume i Joan, el germà de Jaume. Quan arriben a la casa del cap de sinagoga, veu l’aldarull de la gent, que plorava i cridava fins a eixordar. Ell entrà a casa i els diu: «Què són aquest aldarull i aquests plors? La criatura no és morta, sinó que dorm».
Ells se’n reien, però Jesús els fa sortir tots, pren només el pare i la mare de la nena amb els qui l’acompanyaven, entra a l’habitació, li dona la mà i li diu: «Talita, cum», que vol dir: «Noia, aixeca’t». A l’instant, la noia, que ja tenia dotze anys, s’aixecà i es posà a caminar. Ells no se’n sabien avenir. Jesús els prohibí, de tota manera, que fessin saber què havia passat i els digué que donessin menjar a la noia.