Full Parroquial 31 de desembre 2023
PARAULA DE DÉU
LECTURES DEL DIUMENGE DE LA SAGRADA FAMÍLIA
Primera Lectura
Lectura del llibre de Jesús, fill de Sira, 3, 3-7.14-17a
En els fills, el Senyor fa elogi del pare i sentencia a favor de la mare. Qui honora el pare expia els pecats, qui honora la mare es guanya un tresor. Els fills seran la felicitat del qui honora el pare; quan pregui, Déu se l’escoltarà. Qui honora el pare viurà molts anys, qui honora la mare obtindrà del senyor la recompensa.
Fill meu, acull el teu pare en la vellesa, no l’abandonis mentre visqui. Si s’afebleix el seu enteniment, sigues compassiu, no el menyspreïs quan et veu en plena força.
Déu no oblidarà la pietat que tinguis del pare, te la tindrà en compte per compensar els teus pecats.
(O bé: Lectura del Gènesi: 15, 1-6.21, 1-3)
SALM 127
R. Feliços els fidels del Senyor,
que viuen seguint els seus camins.
Feliç tu, fidel del Senyor,
que vius seguint els seus camins.
Menjaràs del fruit del teu treball,
seràs feliç i tindràs sort. R.
La seva esposa fruitarà com una parra
dins de la intimitat de casa teva;
veuràs els fills com plançons d’olivera
al voltant de la taula. R.
És així com els fidels del Senyor
seran beneïts.
Que el Senyor et beneeixi des de Sió.
Que tota la vida puguis veure prosperar
Jerusalem. R
Segona Lectura
Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Colosses, 3, 12-21
Germans, tingueu els sentiments que escauen a escollits de Déu, sants i estimats: sentiments de compassió, de bondat, d’humilitat, de serenor, de paciència, supor- teu-vos els uns als altres, i si alguns tinguéssiu res a dir contra un altre, perdo- neu-vos-ho. El Senyor us ha perdonat, perdoneu també vosaltres. I com a corona- ment de tot això estimeu-vos, que l’amor tot ho lliga i perfecciona. Que la pau de Crist coroni en els vostres cors els combats que manteniu; recordeu que en aquesta pau heu estat cridats a formar un sol cos. I sigueu agraïts.
Que la paraula de Crist tingui estada entre vosaltres en tota la seva riquesa; instru- ïu-vos i amonesteu-vos els uns als altres, amb tota mena de doctrina; agraïts a Déu, canteu-li en els vostres cors amb salms, himnes i càntics de l’Esperit; tot allò que feu, sigui de paraula, sigui d’obra, feu-ho en nom de Jesús, adreçant per ell a Déu Pare, una acció de gràcies.
Dones, cal que sigueu submises al marit en el senyor. Marits, estimeu l’esposa, no us malhumoreu amb ella. Fills, creieu en tot els pares, això agrada al Senyor. Pares, no importuneu els vostres fills, que no es desanimin.
(O bé: Lectura de la carta de la carta als cristians hebreus: 11, 8.11-12.17-19)
L’EVANGELI
Lectura de l’evangeli segons sant Lluc, 2, 22-40
Passats els dies que manava la Llei de Moisès referent a la purificació, els pares de Jesús el portaren a Jerusalem per presentar-lo al Senyor, complint el que prescriu la Llei, que tot fill primer sigui consagrat al Senyor. També havien d’oferir en sacrifici «un parell de tórtores o dos colomins», com diu la Llei del Senyor.
Hi havia llavors a Jerusalem un home que es deia Simeó. Era un home just i pietós, que esperava l’hora en què Israel seria consolat, i tenia en ell l’Esperit Sant. En una revelació l’Esperit Sant li havia promès que no moriria sense haver vist el Messies del Senyor. Anà doncs al temple, guiat per l’Esperit Sant, i quan els pares entraven amb el nen Jesús, per complir en ell el que era costum segons la Llei, Simeó el prengué en braços i beneí Déu dient: «Ara, Senyor, deixeu que el vostre servent se’n vagi en pau, com li havíeu promès. Els meus ulls han vist el Salvador que preparàveu per presentar-lo a tots els pobles; llum que es reveli a les nacions, glòria d’Israel, el vostre poble». El seu pare i la seva mare estaven meravellats d’això que es deia d’ell.
Simeó va beneir-los i digué a Maria, la seva mare: «Aquest noi serà motiu que molts caiguin a Israel i molts d’altres s’alcin; serà una senyera combatuda, i a tu mateixa una espasa et traspassarà l’ànima; així es revelaran els sentiments amagats als cors de molts».
Hi havia també una profetessa, Anna, filla de Fanuel de la tribu d’Aser. Era d’edat molt avançada: havia viscut set anys amb el marit, però havia quedat vídua fins aleshores, als vuitanta-quatre anys. Mai no es movia del temple, dedicada nit i dia al culte de Déu amb dejunis i oracions. Ella, doncs, que es trobava allà a la mateixa hora, donava gràcies a Déu i parlava del nen a tots els que esperaven el temps en
què Jerusalem seria redimida.
I quan hagueren complert tot el que ordenava la Llei del Senyor, se’n tornaren a Galilea, al seu poble de Natzaret. El noi creixia i es feia fort, era entenimentat i Déu li havia donat el seu favor.