Suplement full 22 d´octubre de 2023

CELEBRACIONS

Avui, DIUMENGE XIX DE DURANT L’ANY, celebrarem l’Eucaristia a les 9 del matí.
Dissabte vinent, a les 7 de la tarda, missa dominical.

PREGUEM . . .

• EN LES MISSES D’AQUESTA SETMANA PREGAREM:

DIUMENGE: Juanita i Antonio Rojas
DILLUNS: Félix Ibáñez
DIMARTS: Pujol-Tarrés
DIMECRES: Ginesta-de Puig
DIJOUS: Joan Alsina
DIVENDRES: ànimes
DISSABTE: Mircè Noguera
Diumenge: Francesc Rojas

INFORMACIÓ

• ANY XXXV

Avui, diumenge 22 d’octubre s’ha iniciat l’Any XXXV del Suplement del Full Parroquial, la consueta
o història de la parròquia durant aquests 34 anys de la meva estada a Palau-sacosta.

• DOMUND 2023: “CORS ARDENTS, PEUS EN CAMÍ” missatge del papa Francesc

Per a la Jornada Mundial de les Missions d’aquest any he triat un tema que s’inspira en el relat dels deixebles d’Emmaús, a l’Evangeli de Lluc (cf. 24,13-35): “Cors fervents, peus en camí”. Aquells dos deixebles estaven confosos i desil·lusionats, però la trobada amb Crist a la Paraula i al Pa partit va encendre el seu entusiasme per tornar a posar-se en camí cap a Jerusalem i anunciar que el Senyor havia ressuscitat veritablement. En el relat evangèlic, percebem la transformació dels deixebles a partir d’algunes imatges suggestives: els cors que cremen quan Jesús explica les Escriptures, els ulls oberts en reconèixer-ho i, com a culminació, els peus que es posen en camí. Meditant sobre aquests tres aspectes, que tracen l’itinerari dels deixebles missioners, podem renovar el nostre zel per l’evangelització en el món actual.

A la missió, la Paraula de Déu il·lumina i transforma el cor

Al llarg del camí que va de Jerusalem a Emaús, els cors dels dos deixebles estaven tristos -com es reflectia a les cares- a causa de la mort de Jesús, en qui havien cregut (cf. v. 17). Davant el fracàs del Mestre crucificat, la seva esperança que Ell fos el Messies s’havia esfondrat (cf. v. 21).

Aleshores, “mentre conversaven i discutien, el mateix Jesús es va acostar i va seguir caminant amb ells” (v. 15). Com a l’inici de la vocació dels deixebles, també ara, en el moment del desconcert, el Senyor pren la iniciativa d’acostar-se als seus i de caminar al seu costat. En la seva gran misericòrdia, Ell mai no es cansa d’estar amb nosaltres; fins i tot malgrat els nostres defectes, dubtes, debilitats, quan la tristesa i el pessimisme ens indueixin a ser “durs d’entesa” (v. 25), gent de poca fe.

Avui com aleshores, el Senyor ressuscitat és proper als seus deixebles missioners i camina amb ells, especialment quan se senten perduts, desanimats, acovardits davant el misteri de la iniquitat que els envolta i els vol sufocar. Per això, “no ens deixem robar l’esperança!” (Exhort. ap. Evangelii gaudium, 86). El Senyor és més gran que els nostres problemes, sobretot quan els trobem en anunciar l’Evangeli al món, perquè aquesta missió, després de tot, és seva i nosaltres som simplement els seus humils col·laboradors, servents inútils (cf. Lc 17 ,10).