Full Parroquial 15 d’octubre de 2023
PARAULA DE DÉU
LECTURES DEL DIUMENGE XXVIII DE DURANT L’ANY
Primera Lectura
Lectura del llibre d’Isaïes, 25, 6-9
En aquesta muntanya, el Senyor de l’univers prepararà per a tots els pobles un convit de plats gustosos i de vins rancis, de plats gustosos i suculents, de vins rancis clarificats. Farà desaparèixer en aquesta muntanya el vel de dol que cobreix tots els pobles, el sudari que amortalla les nacions; engolirà per sempre la mort.
El Senyor eixugarà les llàgrimes de tots els homes i esborrarà l’oprobi del seu poble arreu de la terra. Ha parlat el Senyor. Aquell dia diran: «Aquí teniu el nostre Déu, de qui esperàvem que ens salvaria: alegrem-nos i celebrem que ens hagi salvat», perquè amb tota certesa la mà del Senyor reposarà sobre aquesta muntanya.
SALM 22
R. Viuré sempre a la casa del Senyor.
El Senyor és el meu pastor, no em
manca res.
Em fa descansar en prats deliciosos;
em mena al repòs vora l’aigua,
i allí em retorna. R.
Ni quan passo per barrancs tenebrosos
no tinc por de res,
Perquè us tinc vora meu;
la vostra vara de pastor
m’asserena i em conforta. R.
Davant meu pareu taula vós mateix,
i els enemics ho veuen;
m’heu ungit el cap amb perfums,
ompliu a vessar la meva copa. R.
Oh, sí! La vostra bondat i el vostre
amor
m’acompanyen tota la vida,
i viuré anys i més anys
a la casa del Senyor. R.
Segona Lectura
Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Filips, 4, 12-14.19-20
Germans, sé viure enmig de privacions, i sé viure igualment en l’abundància.
Estic avesat a tot: a menjar bé i a passar fam, a tenir de tot i a trobar-me mancat d’allò que necessito. Em veig amb cor per a tot, gràcies a aquell que em dona forces. Però heu fet molt bé d’ajudar-me, ara que vivia en l’estretor. El meu Déu satisfarà les vostres necessitats d’acord amb l’esplendidesa de la seva glòria en Jesucrist. A Déu, Pare nostre, sigui donada la glòria pels segles dels segles. Amén.
L’EVANGELI
Lectura de l’evangeli segons sant Mateu, 2, 1-10
En aquell temps, Jesús proposà aquesta altra paràbola als grans sacerdots i als notables del poble: «Passa amb el Regne del cel com amb un rei que celebrava el casament del seu fill: envià els seus homes a avisar els convidats, però no hi volien anar. Llavors n’envià d’altres que diguessin als convidats: Ja tinc preparat el banquet, he fet matar els vedells i l’aviram. Tot és a punt: veniu a la festa. Però ells no en feren cas: l’un se n’anà al seu camp, l’altre als seus negocis, i altres agafaren els enviats, els maltractaren i els mataren.
El rei, en veure això, s’indignà, i envià les seves tropes per exterminar aquells assassins i incendiar-los la ciutat. Mentrestant, digué als seus homes: El banquet de casament és a punt, però els convidats no se’l mereixen. Per tant, aneu a les sortides dels camins i convideu a la festa tothom que trobeu. Ells hi anaren, i euniren tothom qui trobaven, bons i dolents. I la sala del banquet s’omplí de convidats».