Full Parroquial 7 de novembre
PARAULA DE DÉU
LECTURES DEL DIUMENGE XXXII DE DURANT L’ANY
Primera Lectura
Lectura del llibre dels Reis, 17, 10-16
En aquell temps el profeta Elies se n’anà a Sarepta. Quan arribà a l’entrada del poble hi havia allà una viuda que recollia llenya. Elies la cridà i li digué: «Porta’m si et plau, una mica d’aigua per beure». Mentre l’anava a buscar, Elies la tornà a cridar i li digué: «Porta’m, també, un tros de pa». Ella respongué: «Per la vida del Senyor, el teu Déu, et juro que no en tinc gens. Només tinc un grapat de farina i una mica d’oli. Ara estava recollint aquests branquillons i anava fer pa per a mi i per al meu fill.
Ens el menjarem i després morirem de fam». Elies li respongué: «No tinguis por. Fes-ho tal com dius, però primer fes un panet per a mi i dona-me’l. Després en faràs per a tu i per al teu fill. Això diu el Senyor Déu d’Israel: no es buidarà el pot de la farina ni s’abaixarà l’oli de la gerra fins el dia que el Senyor enviarà la pluja al país». Ella va fer tal com Elies li havia dit i, durant molts dies, tant ella com la seva família van poder menjar: no es va buidar el pot de la farina ni s’abaixà l’oli de la gerra, tal com el Senyor ho havia dit a Elies.
SALM 145
R. lloa al Senyor, ànima meva.
O bé: Al·leluia.
El Senyor, que es manté fidel per sempre,
fa justícia als oprimits,
dona pa als qui tenen fam.
El Senyor deslliura els presos.
El Senyor dona la vista als cecs,
el Senyor redreça els vençuts.
El Senyor estima els justos,
el Senyor guarda els forasters.
Manté les viudes i els orfes,
i capgira els camins dels injustos.
El Senyor regna per sempre, és el teu Déu,
Sió, per tots els segles.
Segona Lectura
Lectura de la carta als cristians hebreus, 9, 24-28
Crist no ha entrat en aquell santuari, a imatge del veritable, fet per mà d’homes, sinó que ha entrat al cel mateix, i s’ha presentat davant Déu per nosaltres. El gran sacerdot entra cada any al santuari amb una sang que no és la seva. Crist, en canvi, no s’ha d’oferir moltes vegades, altrament hauria hagut d’anar sofrint la seva passió des de la creació del món.
De fet, no ha aparegut fins ara, a la fi dels temps, a oferir-se ell mateix una sola vegada, com a víctima per abolir el pecat. Els homes morim una sola vegada, i després de la mort ve el judici. Semblantment el Crist va ser ofert una sola vegada, quan va prendre damunt seu els pecats de tots. Després tornarà a revelar-se, no ja per raó dels pecats, sinó per salvar aquells qui esperen el moment de rebre’l.
L’EVANGELI
Lectura de l’evangeli segons sant Marc, 12, 38-44
En aquell temps, Jesús, instruint la gent els deia: «No us fieu dels mestres de la Llei. Els agrada passejar-se amb els seus vestits, i que la gent els saludi a les places; que els facin ocupar els primers seients a les sinagogues i els primers llocs a taula; devoren els béns de la viudes i, al moment de l’oració, per fer-se veure, es posen filactèries ben llargues. Són els qui seran judicats més rigorosament».
Estant assegut al temple, davant la sala del tresor, Jesús mirava com la gent hi tirava diners. Molts rics hi tiraven molt, però vingué una viuda pobra que hi tirà dues monedes de les més petites. Jesús cridà els deixebles i els digué: «Us dic amb tota veritat que aquesta viuda pobra és la que ha donat més de tots; els altres han donat del que els sobrava, però ella, que ho necessitava per a viure, ha donat tot el que tenia».