Full Parroquial 31 d´octubre
PARAULA DE DÉU
LECTURES DEL DIUMENGE XXXI DE DURANT L’ANY
Primera Lectura
Lectura del llibre del Deuteronomi, 6, 2-6
En aquells dies, Moisès digué al poble: «Reverencia el Senyor, el teu Déu, compleix durant tota la vida els manaments que et dono, tant tu com els teus fills. Així viureu anys i més anys. Escolta, Israel: mira de posar en pràctica això que et mano; així seràs un poble feliç i nombrós en un país que regalima llet i mel, tal com el Senyor ho va prometre als teus pares. Escolta, Israel: el Senyor és el nostre Déu, el Senyor és únic. Estima el Senyor, et teu Déu, amb tot el cor, amb tota l’ànima, amb totes les forces. Guarda en el teu cor les paraules dels manaments que avui et dona».
SALM 17
R. Us estimo, Senyor, vós m’enfortiu.
Us estimo, Senyor, vós m’enfortiu,
roca i muralla que em deslliura.
Déu meu, penyal on m’emparo,
escut i força que em salva.
Rodejat d’adversaris delirants, clamo al
Senyor,
crido auxili d’entre els enemics.
Beneït sigui el Déu vivent, el meu
penyal.
Beneeixo el Senyor que em salva.
Ha donat grans victòries al seu rei,
ha mostrat l’amor que té al seu ungit.
Segona Lectura
Lectura de la carta als cristians hebreus, 5, 1-6
Germans, els sacerdots de l’antiga aliança van ser molts, perquè la mort els impedia de continuar en les seves funcions. Però Jesús, que viu per sempre, no traspassa a ningú les funcions sacerdotals. Per això té el poder de salvar definitivament els qui per ell s’acosten a Déu, ja que viu intercedint per sempre a favor d’ells. Un sacerdot així és el que ens calia: sant, innocent i sense taca; per això va ser tret d’enmig dels pecadors i enlairat més amunt del cel. Ell no necessita com els altres, oferir víctimes cada dia pels seus propis pecats com pels pecats del poble; es va oferir a si mateix una sola vegada. La llei havia fet sacerdots uns homes plens de febleses, però els termes del jurament que ha substituït la Llei han consagrat el Fill, que serà per sempre un sacerdot perfecte.
L’Evangeli
Lectura de l’evangeli segons sant Marc, 12, 28b-34
En aquell temps, un dels mestres de la Llei anà a trobar Jesús i li va fer aquesta pregunta: «Quin és el primer de tots els manaments de la Llei?». Jesús li respongué: «El primer és aquest: “Escolta, Israel: El Senyor és el nostre Déu, amb tot el cor, amb tota l’ànima, amb tot el pensament, amb totes les forces”. El segon és: “Estima els altres com a tu mateix”. No hi ha cap altre manament més gran que aquest». El mestre de la Llei li digué: «Molt bé, mestre. És veritat que Déu és un de sol i que no n’hi ha cap altre fora d’ell. I que estimar-lo amb tot el cor, amb tot el pensament i amb totes les forces, i estimar els altres com a si mateix és millor que tots els sacrificis i totes les ofrenes cremades a l’altar».
Jesús, en sentir aquesta resposta tan assenyada, li digué: «No ets lluny del regne de Déu». I ningú s’atreví a fer-li cap més pregunta.