Full Parroquial Juliol 4
PARAULA DE DÉU
LECTURES DEL DIUMENGE XIV DE DURANT L’ANY
Primera Lectura
Lectura de la profecia d’Ezequiel, 2, 2-5
En aquells dies, l’Esperit entrà dintre meu, em va fer aixecar dret i vaig sentir que em parlava. En digué: «Fill d’home, t’envio al poble d’Israel, a un poble de rebels que s’han alçat contra mi. Tant ells com els seus pares, fins avui mateix, no han deixat mai de ser-me infidels. T’envio a aquests fills de cara endurida i de cor empedreït. Tant si t’escolten com si no t’escolten, tu digues: això diu el Senyor Déu, perquè ni que sigui un poble que sempre es revolta, han de saber que hi ha un profeta enmig d’ells».
SALM 122
R. Tenim els ulls posats en el Senyor,
fins que s’apiadi de nosaltres.
A vós, que teniu el tron dalt del cel,
aixeco els meus ulls.
Com l’esclau té els ulls posats
en les mans del seu amo.
Com l’esclava té els seus ulls
en les mans de la mestressa,
tenim els ulls posats en el Senyor,
fins que s’apiadi de nosaltres.
Compadiu-nos, Senyor, compadiu-nos,
estem saturats de menyspreu.
La nostra ànima n’està ben saturada,
dels escarnis dels altius,
del menyspreu dels insolents.
Segona Lectura
Lectura de la segona carta de sant Pau als cristians de Corint, 12, 7-10
Germans, les revelacions que he rebut eren tan extraordinàries que Déu, perquè no m’enorgulleixi, ha permès que em clavessin com una espina a la carn: és un enviat de Satanàs que em bufeteja perquè enorgulleixi. Jo he demanat tres vegades al Senyor que me’n deslliuri, però ell m’ha respost: en tens prou amb la meva gràcia, el meu poder ressalta més com més febles són les teves forces. Per això estic content de gloriar-me de les meves febleses, gràcies a les quals tinc dins meu la força del Crist. M’agrada ser feble i veure’m ultratjat, pobre, perseguit i acorralat per causa de Crist. Quan soc feble és quan soc realment fort.
L’EVANGELI
Lectura de l’evangeli segons sant Marc, 6, 1-6
En aquell temps, Jesús anà a Natzaret, el seu poble, acompanyat dels seus deixebles. El dissabte començà a ensenyar a la sinagoga. Tothom, en sentir- lo, se n’estranyava i deia: «D’on li ve tot això? Què és aquest do de saviesa i aquests miracles que es realitzen per les seves mans? No és el fuster, el fill de Maria, parent de Jaume, de Josep, de Judes i de Simó? I les seves parentes, no viuen aquí entre nosaltres?», i se n’escandalitzaven.
Jesús els digué: «Els profetes només són mal rebuts en el seu poble, entre la seva parentela i entre els de casa seva». I no hi pogué fer cap miracle, només va imposar les mans a uns quants malalts, que es van posar bé. I el sorprenia que no el volguessin creure. Després recorria les viles i els pobles i ensenyava.