Full Parroquial 13 de desembre
PARAULA DE DÉU
LECTURES DEL TERCER DIUMENGE D’ADVENT
Primera Lectura
Lectura del llibre d’Isaïes, 61, 1-2a.10-11
L’Esperit del Senyor Déu reposa sobre meu, perquè el Senyor m’ha ungit, m’ha enviat a portar la bona nova als desvalguts, a curar els cors adolorits, a proclamar als captius la llibertat, i als presos el retorn de la llum, a proclamar l’any de gràcia del Senyor. Aclamo el Senyor ple de goig, la meva ànima celebra el meu Déu, que m’ha mudat amb vestits de victòria, m’ha cobert amb un mantell de felicitat, com el nuvi coronat amb una diadema, com la núvia que s’engalana amb joiell. El Senyor Déu farà germinar el benestar i la glòria de tots els pobles com la terra fa créixer la brotada o el jardí fa néixer la sembra.
SALM 84
R. La meva ànima celebra el meu Déu.
La meva ànima magnifica el Senyor,
el meu esperit celebra Déu que em salva,
perquè ha mirat la petitesa de la seva serventa.
Des d’ara totes les generacions em diran benaurada.
Perquè el Totpoderós obra en mi meravelles.
El seu nom és sant,
i l’amor que té als qui creuen en ell
s’estén de generació en generació.
Omple de béns els pobres,
i els rics se’n tornen sense res.
Ha protegit Israel, el seu servent,
s’ha recordat del seu amor.
Lc 1, 46-48.49-50.53-54 (R. Is 61, 10b)
Segona Lectura
Lectura de la primera carta de san Pau als cristians de Tessalònica, 5, 16-24
Germans, viviu sempre contents, no us canseu de pregar, doneu gràcies en tota ocasió. Això és el que Déu vol de vosaltres en Jesucrist. No sufoqueu l’Esperit, no desestimeu els dons de la profecia, examineu-ho tot i quedeu-vos allò que trobeu de bo, i guardeu-vos de tota ombra de mal.
L’EVANGELI
Lectura de l’evangeli segons sant Joan, 1, 6-8.19-28
Déu envià un home que es deia Joan. Era un testimoni. Vingué a donar testimoni de la Llum, perquè per ell tothom arribés a la fe. Ell mateix no era la Llum, venia només a donar-ne testimoni. Quan els jueus van enviar-li, des de Jerusalem, sacerdots i levites per interrogar-lo, el testimoni de Joan fou aquest. Li preguntaren: «Qui ets tu?». Ell, sense cap reserva, confessà clarament: «Jo no soc el Messies». Li preguntaren: «Qui ets doncs? Elies?». Ell els diu: «No el soc». «Ets el Profeta que esperem?». Respongué: «No». «Doncs, qui ets? Hem de donar una resposta als qui ens han enviat: què dius de tu mateix?». Digué: «Soc una veu que crida en el desert: “Aplaneu el camí del Senyor”, com diu el profeta Isaïes». Alguns dels enviats, que eren fariseus, li preguntaren encara: «Per què bateges, doncs, si no ets el Messies, ni Elies, ni el Profeta?». Joan els respongué: «Jo batejo només amb aigua, però, tot i que no el coneixeu, ja teniu entre vosaltres el qui ve després de mi. Jo no soc digne ni de deslligar-li la corretja del calçat». Això va passar a Betània, a l’altra banda del Jordà, on Joan batejava.