Full Parroquial 2 d’agost 2020
¡ALERTA AGOST, TEMPS DE VIRTUTS!
Avui la meva reflexió va de virtuts. Segons el diccionari, la virtut és «la pràctica habitual del bé; disposició de l’ànim per a les accions conforme a la llei moral». Segons el catecisme de l’Església catòlica, és «una actitud interior, una disposició estable positiva, una passió posada al servei del bé».
Durant l’any, les lectures de la missa es refereixen sovint a les anomenades virtuts teologals –fe, esperança i caritat–, que tenen l’origen en Déu i fan possible viure la seva salvació. Tanmateix, tradicionalment s’han definit també unes virtuts anomenades cardinals –això significa «importants»– i que no poden ser oblidades: la prudència, la justícia, la fortalesa i la temprança. Aquestes virtuts també són anomenades «humanes», perquè ens humanitzen i assumeixen amb convicció la dignitat de cada persona.
PRUDÈNCIA
És la capacitat de reconèixer i discernir allò què és essencial i bo d’allò que no ho és, i actuar conseqüentment. No és prudència dubtar de tot, i per això quedar-se passiu i no fer res. Al contrari, és valorar en cada situació el que és un bé per a un mateix i per als altres, i actuar segons aquest criteri.
En la vida, en el moment de prendre decisions sovint se’ns planteja si hem de parlar, si hem d’actuar, si hem de callar… Tots en tenim experiència. Hem d’evitar advertir algú dels seus defectes, o cal fer-ho? Hem de callar o hem de parlar en moments de tensió familiar? En relació amb els béns i diners, hem de moderar o no les despeses? Podem exposar la nostra vida o la nostra salut cercant noves experiències i sensacions per satisfer el nostre ego?
I sobretot, prudència és no prendre decisions sense haver reflexionat i demanat consell, si s’escau.
JUSTÍCIA
El principi de la justícia és «a cadascú el que és seu». La justícia s’esforça per assegurar els drets i els deures de les persones, i que tothom aconsegueixi el que li pertoca. La justícia envers Déu s’anomena «virtut de la religió». En relació amb les persones, la justícia es proposa respectar els drets de cadascú i establir en les relacions humanes l’harmonia que promou l’equitat i el bé comú. Ara bé, la justícia sense misericòrdia és àrida, i la misericòrdia sense justícia és deshonrosa.
Certament ens cal ser justos en les relacions familiars, entre esposos, entre pares i fills, entre germans, amb altres familiars; també amb els veïns i amics.
Concretament, som justos, aquest mes, en relació amb els qui ens serveixen? Som justos per respectar els drets al descans i a la intimitat dels altres? Som justos per complir els nostres deures en relació amb el bé comú?
FORTALESA
Podem considerar que la fortalesa és l’actitud que ens manté ferms en les dificultats i en la recerca del bé. Segur que tots, a algú que passava per circumstàncies difícils, li hem recomanat per afrontar la situació: «Sigues fort». Aquesta virtut és molt necessària, no només en els moments de molt de dolor i angoixa, sinó també en els contratemps de la vida ordinària: desànims, cansament, tristeses, fracassos, malalties, angoixes…
TEMPRANÇA
És la virtut de l’autocontrol, que es concreta en l’abstenció i la moderació. Sinònims d’aquesta virtut són els termes «sobrietat» i «seny». Significa que no ens hem d’abandonar al poder de les pròpies pulsions, ni cercar satisfer sempre tots els nostres desitjos, i abstenir-nos d’accions que ens deshumanitzen, com per exemple els pecats capitals: supèrbia, avarícia, enveja, ira, luxúria, intemperància, peresa i gola.
