Full Parroquial 12 juliol 2020
ESTRELLA DEL MAR, VETLLEU PER NOSALTRES
Dijous, dia 16 de juliol, celebrem la festa de la Mare de Déu del Carme, patrona dels pescadors, de la gent del mar i de les comunitats carmelitanes. Al nostre bisbat tenim la sort que el mediterrani banya la nostra terra des d’Arenys fins a Portbou. Com recorda la sardana «l’Empordà»: mar i muntanya en unió. Per això m’ha semblat adient oferir-vos unes notes per valorar aquesta advocació.
Santa Maria del Mont Carmel
Aquesta denominació procedeix de la muntanya del Carmel, a Israel, prop de ciutat de Haifa, i que es podria traduir com a «jardí» o «vinya», de la paraula hebrea karmel, amb el mateix significat.
L’advocació i la veneració de la Mare de Déu es remunten a un grup d’ermitans que, inspirats en Elies, el gran profeta del poble d’Israel, es retiraren a viure a la muntanya del Carmel. Del profeta Elies havien heretat la passió ardent pel Déu viu i vertader, tal com es veu reflectit en el lema del seu escut: «Em consumeix el zel del Senyor, Déu dels exèrcits».
El patriarca de Jerusalem els va donar l’any 1209 una «regla» (forma de vida) que resumeix l’ideal del Carmel: vida contemplativa, separació del món, pobresa absoluta, dejuni, meditació de la Sagrada Escriptura i treball.
Aquests devots, després de les croades, portaren a Europa l’Orde de Nostra Senyora del Carme (carmelites). Molts frares, fugint de la reconquesta musulmana de Terra Santa, es refugiaren a Xipre, a Sicília, al sud de França i a Anglaterra. Varen continuar com a eremites, però aviat, sota la direcció de sant Simó Stock, sisè general de l’orde, varen adaptar-se a la realitat occidental i es convertiren en orde mendicant.
L’escapulari
Del llatí scapula, «espatlla», és un vestit portat per alguns ordes religiosos i que cobreix les espatlles, l’esquena i el pit, i que per als homes inclou una caputxa. Progressivament s’ha anat modificant, fins a quedar en dues peces de roba amb la imatge de la mare de Déu i que es porten sota el vestit, o també s’ha substituït per una medalla.
El qui el porta es compromet a pregar regularment i a mantenir la devoció a la Mare de Déu, gaudint de la seva especial protecció en la vida i en la mort. Segons la tradició carmelitana, el 16 de juliol de 1251, sant Simó Stock, durant una aparició, va rebre l’escapulari.
Els i les carmelites
L’any 1562, Teresa de Jesús va fundar a Àvila el primer convent de carmelites descalces, que inicia la reforma de l’orde. Aquesta reforma s’estén amb Sant Joan de la Creu als convents masculins. Un sector –els carmelites calçats– se separen de l’orde del Carmel el 1593.
Estrella del Mar, patrona de la gent del mar
Al segle XVIII, la festa de la Mare de Déu del Carme va començar a ser celebrada pels integrants de la marina catalana gràcies a la difusió d’una narració de com l’escapulari carmelità va salvar un vaixell anglès que es trobava a la deriva enmig d’un ferotge huracà.
Són nombroses les localitats que celebren aquest patronatge per demanar protecció contra els perills del mar, i que no els manqui el peix, amb el qual es guanyen la vida.
Són tradició, en molts llocs, les processons marítimes amb la imatge de la Mare de Déu en un vaixell engalanat, acompanyada per tot tipus d’embarcacions que fan sonar les seves sirenes.
Preguem avui molt especialment per la gent del mar i per les comunitats carmelitanes.